Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Nàstic. Farem cas a Bartolo i esperarem deu partits de competició, a veure com va la nova temporada

La litúrgia estiuenca del futbol fomenta renovar els ànims i les il·lusions, oblidar els malsons acabats de viure i caure en ambicions gens raonades. Aquest negoci va així

Frederic Porta

Whatsapp
Frederic Porta

Frederic Porta

En el calendari anual, tot arriba. Els panellets, els canelons, les festes majors i, també, la renovació estiuenca d’il·lusions quan comences a albirar una nova temporada del teu equip. El futbol, la matèria més important entre les qüestions intranscendents, com diu la definició ja clàssica. 

Pocs dies abans de començar la pretemporada, la novetat deu radicar en el fet que apareix sant Tomàs per prevenir-te que, abans de creure’t res, val més que ho comprovis sobre la gespa. La calor s’emporta cada any el record vívid dels mesos passats, encara que resulti paorós, com ha estat el cas del Nàstic. En situacions de malson encares la litúrgia amb major desig d’activar el mecanisme de renovar els ànims i el compromís de vinculació als colors que un s’estima. Ja devem sumar una cinquantena ben llarga d’aquest tipus de cerimonial. 

Els joves del planter han de liderar el nou projecte per les ganes de menjar-se el món

L’únic, però, radica en el fet que la pell a poc a poc arriba a lluir un gruix considerable i no comprem la primera moto que se’ns presenta. El paper tot ho aguanta i les noves plantilles, igual. Per tant, no ens il·lusionarà el reguitzell de noms que, a poc a poc, van pujant al carro grana fins que no certifiquin rendiment en partits de competició oficial. A l’espera, només ens esperonaria que algú entre els màxims responsables reconegués les errades comeses i confessés de manera pública que ha après lliçons de les experiències viscudes. Com a primer pas en la renovació d’esquemes ens resultaria esplèndid que es donés veu i protagonisme, en plural, als xiquets que pugen de sota, però com que els responsables continuen sent exactament els mateixos que han gestionat aquesta mena de trienni negre tot just viscut, serà millor no reclamar utopies. 

Queda clar que els joves han de liderar el nou projecte. Bàsicament, per desig inherent de menjar-se el món, la gespa i la pilota, de pas. Amb ells funcionem per contraposició: farts d’assistir a una inacabable desfilada de noms exòtics, forans, de ben diverses procedències i nul·la competència per norma general, ja ens estarà bé oscil·lar a l’altra punta del pèndol amb la voluntat d’identificar-nos amb nois que hagin mamat un mínim de sentiment per la causa. De talent, van ben servits. 

Dit de manera prou gràfica, si Salva ha de ser titular fix camí de confirmar tot el talent que ja ens ha apuntat, oli en un llum. Seguim per descart. També, que hagi marxat alguna vaca sagrada que no mereixia tal consideració, francament, alleuja. No paga la pena refiar-se de suposats líders que vessen demagògia al parlar i juguen poc. 

De moment, tampoc no sembla que, per sort, arribin velles glòries en espera de jubilació a l’Arrabassada i sí, en contrast, uns quants especialistes amb experiència, d’aquells que, se suposa per raons de pes, estaran encantats de sumar-se a un club històric, solvent i amb ambició de tornar allà on era. 

Pressions per pujar? Les justes, per no dir mínimes, que després venen els disgustos. Malgrat que agost sigui temps de fer volar coloms i ambicions, val més tocar de peus a terra i n’hi ha prou amb el repàs d’esquadres competidores. 

Pressions per pujar? Les justes, per no dir mínimes, que després venen els disgustos

Aquest etern pou de la Segona B sorprèn en nivell, cosa que pot sonar contradictòria però defineix la situació tal com és. Fins ara, el millor del nou tècnic rau en aquella confessió sincera, dient que al desè partit sabrem si hi ha confiança o ha de tocar el dos. Un exercici de pragmatisme que l’honora. A la frase ens aferrarem, doncs. Com a prec, una miqueta de futbol, Bartolo, que anem molt assedegats d’un mínim espectacle. Encara deuen quedar uns quants fitxatges per fer, però resultarà més adient que evitem caure en l’oportunisme endèmic d’aquest món, que sempre veu els teus guanyadors de la Champions per golejada quan ni tan sols has començat a entrenar. De moment, ens conformaríem amb algun gest de canvi, amb algú que ens piqués l’ullet per confirmar que els responsables del club han après un munt d’aquestes tres últimes temporades, dissenyades pel pitjor enemic. Ja veieu que, essent del Nàstic collita 1964, amb poca cosa ens conformem. Que, ben mirat, ja serà molt més del que ens havien acostumat. 

Periodista. Frederic Porta ha estat periodista en diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.

Temas

Comentarios

Lea También