Pactin, si us plau, que no fa mal a ningú

Si Espanya era ingovernable amb els resultats electorals del 28-A, encara ho serà més amb el repartiment d’escons que acaba de sortir del 10-N. Una vegada més s’ha acomplert la màxima jesuítica que diu que «qualsevol situació, per dolenta que sigui, és susceptible d’empitjorar». Com que ho veia venir tothom, menys Pedro Sánchez, fa dies que s’ha obert el debat sobre si cal canviar el sistema electoral espanyol per tal d’evitar les situacions de bloqueig com les que vivim ara. Altres models com el cas de Grècia atorguen un plus de diputats al partit guanyador per tal que tingui majoria. Una altra opció és una segona volta entre els dos més votats. Tanmateix, cap d’aquestes opcions és perfecta. El sistema proporcional espanyol és el millor, sempre que sigui administrat per polítics bons. Només els dictadors necessiten majories absolutes per manar. El sistema electoral espanyol està ideat perquè les minories també puguin ser representades (fins a uns límits assumibles). Tant el PSOE com el PP van saber governar al seu dia amb aquest condicionant. I tothom hi va sortir guanyant. Ara toca més que mai tornar a la negociació i al pacte perquè ningú està irrogat del poder absolut. I toca negociar i pactar amb els independentistes. O és que algú pensa que el problema de Catalunya es pot resoldre d’una altra manera?