Pep Fèlix II

La conclusió dels primers cent dies de l’alcalde Ricomà es que té pinta de ser un segon Pep Fèlix Ballesteros. Ricomà, com Ballesteros, es fa estimar. No poden anar pel carrer perquè tothom els atura o són ells mateixos els qui s’encanten. Amb el posat paguen. Jo diria que fins i tot no estan massa lluny ideològicament. Ricomà té un independentisme sobrevingut, evolucionat des d’Unió Democràtica de Catalunya. Un independentisme on no hi és Ballesteros però que, si molt convé, s’hi podria adaptar. Ricomà ja va arrossegar des del socialisme al seu home de confiança, Jordi Fortuny. En resum, Ricomà i Ballesteros són com l’olla i el topí. Per tant, es fa difícil esperar un canvi substancial en el model de gestió municipal. Ballesteros quedava bé amb tothom, a tothom deia que sí, fugia de l’enfrontament, escampava la repartidora per tots els racons i estaments de la ciutat amb l’objectiu primordial que Tarragona fos l’avantsala del paradís. Ricomà posarà gerents eficients en àrees estratègiques com Urbanisme? Ricomà agafarà el toro de les empreses municipals per les banyes per aconseguir una ciutat neta? Ricomà posarà firmes els botiguers i restauradors per pedalar en la mateixa direcció de model de ciutat? Ricomà pegarà un cop de puny damunt de la taula de la Generalitat? O només anirà fent? Pep Fèlix II.