Per menar Catalunya no cal cap govern.

Estem vivint, lamentablement, uns episodis que passaran a la Història. Uns episodis repetits com hem recordat diverses vegades. El referent més proper van ser els Fets d’Octubre de l’any 34 que també van suposar la detenció i empresonament del president Companys i els seus consellers per haver proclamat l’Estat català des del balcó de la Generalitat. Aquell episodi, gairebé calcat a l’actual si fem excepció de la variant belga, va tenir una característica menys comentada que tornem a viure en aquestes hores: Catalunya no té Govern i ningú gemega. Hi ha un president teòric que és el mateix Rajoy, que delega les funcions a Soraya Sáenz de Santamaría, però algú ha vist cap gest de governança? Durant el bienni negre un dels presidents de la Generalitat a dit va ser Joan Pich i Pon, del qual parlàvem l’altre dia. Pich i Pon va arribar a ser durant un mes president de la Generalitat sense cap conseller i alcalde de Barcelona sense cap regidor. L’historiador Daniel Venteo ha interpretat que la doble funció en solitari de Pich i Pon volia ser «una burla a l’autonomia catalana en voler demostrar que un sol home podia suplir sense esforç totes les nostres institucions juntes». Un home, a més a més, de les característiques de l’inefable Joan Pich i Pon. M’ensumo que ara volen demostrar el mateix.