Más de Opinión

Opinión Punto de vista

Per què ens hem de vacunar contra la Covid-19?

Per aturar la malaltia, hem d’aconseguir estar immunitzats al voltant del 70% de la població; per tant, estem davant una responsabilitat social

Pepi Estany Almirall / Glòria Mirada Masip

Whatsapp
Per què ens hem de vacunar contra la Covid-19?

Per què ens hem de vacunar contra la Covid-19?

Ja tenim la vacuna contra la Covid-19; aquesta és sens dubte la millor notícia que hem tingut en tot el temps que patim aquesta pandèmia.

Sabem que, cada any, les vacunes eviten més de tres milions de morts a tot el món. Que han aconseguit erradicar la verola, controlar la poliomielitis i disminuir la incidència de moltes malalties que donen lloc a greus seqüeles i fins i tot a la mort. Llavors, pot haver-hi algú que dubti sobre aquesta eina que ja ha demostrat en el passat, i continua fent-ho en el present, els seus beneficis? No estem tots convençuts que hem d’aturar la Covid-19 i que, ara per ara, l’únic mitjà per fer-ho és la vacuna?

Recordem que el SARS-COV-2, que dona lloc a la malaltia Covid-19, ja ha provocat més de 76 milions de casos i, malauradament, més d’1,7 milions de morts. Les esperances que ens immunitzéssim de forma natural s’han esvaït a poc a poc a mesura que hem conegut la realitat i les seves conseqüències. Estem davant una crisi, no solament sanitària, sinó també econòmica i social.

Certament, les mesures d’higiene de mans, mascareta i distància social són fonamentals per evitar no solament que ens contagiem, sinó, especialment, per a no ser transmissors. Aquestes mesures, però, no són suficients. És necessari que tinguem eines per detenir la propagació del virus, creant una barrera a la malaltia i aconseguir, així, frenar-la. I la millor eina preventiva és la vacuna.

És el poc temps en què s’han desenvolupat les vacunes el què genera dubtes a la població? Probablement, però cal dir que els passos han estat els mateixos que en qualsevol altre procés. La gravetat de la situació ha fet que des del primer moment, s’hagi concentrat gran part de la investigació en la cerca d’una vacuna per aturar aquesta pandèmia. Per això, davant l’emergència, s’ha treballat amb investigacions ja iniciades per a altres vacunes, i s’han encavalcat els processos, que s’han anat analitzant a mesura que s’anaven generant resultats. A més, s’ha disposat d’una inversió econòmica molt elevada que ha permès investigar a un ritme molt alt. I els laboratoris han iniciat la producció abans de l’aprovació a risc que no s’acceptessin, o precisessin més estudis. La suma de tots aquests factors ha fet que puguem tenir vacunes en un termini inferior a un any, haver-les provat en un nombre molt alt de persones i que en estar ja aprovades per les agències reguladores, s’hagi començat a administrar a milions d’individus arreu del món.

I ens preguntem, per què ens hem de vacunar? Doncs, senzillament perquè correm un risc molt elevat de patir la malaltia. Podem pensar que un percentatge alt en desenvoluparem un quadre lleu o asimptomàtic, però podem transmetre la malaltia als nostres familiars, amics i companys, que sí que poden patir un quadre més greu i fins i tot arribar a la mort. Hem vist que la presència d’alguns factors, com ara l’edat o algunes patologies prèvies, s’associa amb la gravetat de la malaltia, però no sempre és així, i encara hi ha coses sobre la malaltia que desconeixem, com per què hi ha persones que posteriorment presenten seqüeles físiques, neurològiques o psicològiques, i d’altres no. El risc de tenir alguna d’aquestes complicacions o morir és baix, però si fos un 1%, qui entraria en una habitació amb 100 persones sabent que una d’elles en sortiria morta?

Per tot això, vacunar-nos no és només un acte individual, per protegir-nos a nosaltres, sinó que és un acte solidari amb la família, amics, companys i amb la comunitat.

Quan ens podrem vacunar? Com es desenvoluparà tota l’estratègia de vacunació? Inicialment s’han organitzat equips de vacunació per als grups de població prioritaris pel seu risc de patir complicacions greus o d’infectar-se, com són els residents i treballadors de residències geriàtriques i de persones amb discapacitats, treballadors sanitaris i persones amb grau III de dependència. A mesura que es vagi disposant de més vacunes s’ampliarà a la resta de població.

Per aturar la malaltia, hem d’aconseguir estar immunitzats al voltant del 70% de la població; per tant, estem davant una responsabilitat social. Vacunem-nos per protegir-nos, per protegir a la nostra família i amics, per protegir a tots aquells que no es puguin vacunar. I fem-ho també per sortir de l’aïllament social, per abraçar-nos, per relacionar-nos, per fer la vida d’abans...

Vacunem-nos per tornar-nos a abraçar!

Pepi Estany Almirall / Glòria Mirada Masip: Membres del Consell Assessor de Vacunacions de Catalunya, del Grup de Vacunes de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i de l’Asociación Española de Vacunología (AEV).

Temas

Comentarios

Lea También