Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Podia passar i ha passat

Josep Oliveras Samitier

Whatsapp

E stava justament escrivint un treball sobre el turisme a les nostres comarques, quan m’he assabentat de l’atemptat terrorista de Cambrils, després de conèixer ahir els horribles fets d’Alcanar i de Barcelona. No vull pas ocupar aquestes línies per referir-me a les accions criminals de Barcelona, sinó només unes reflexions sobre el que ha passat aquí a prop. De la mateixa manera que la Costa Daurada va sofrir atemptats terroristes d’ETA per la importància de les activitats turístiques i industrials i el ressò internacional que una acció d’aquest tipus podia tenir; també calia preveure que hi podia haver alguna probabilitat d’acció terrorista impulsada per fonamentalistes radicals, que sota el pretext de defensa de l’Islam només intenten acaparar poder material.

Recordem que aquí a la Costa Daurada, independentment del turisme i d’equipaments recreatius altament especialitzats, hi ha estratègiques implantacions energètiques, un atemptat contra les quals pot fer un mal terrible i horrible a una nombrosa població. Sabem també que a partir del boom immobiliari i d’una política de creixement pel creixement, ha vingut aquí una nombrosa població estrangera per guanyar-se el pa, trobant-se pocs anys després amb una greu crisi que els ha deixat fora del sistema econòmic regular.

Amb la crisi aquesta població s’ha tancat més en ella mateixa cercant el suport dels membres de la seva mateixa comunitat, al mateix temps que es trobaven que aquells fills seus que tenien pocs anys quan van arribar, ara són joves, bona part dels quals no tenen feina, i sort tenen algunes famílies dels ajuts que altres religions i institucions els proporcionen. Si a això s’hi afegeix un cert radicalisme i fonamentalisme religiós que pressiona els seus paisans perquè compleixin tots els seus preceptes, que insulten i assetgen les noies que no porten vel, i nois i noies que beuen derivats del raïm o de l’ordi, que no llegeixen la premsa d’aquí i els únics referents que tenen són els que els proporcionen les televisions via parabòlica o els líders religiosos. Uns líders, la major part dels quals té un baix coneixement de la nostra civilització i no tenen estudis superiors.

En aquesta situació de clos tancat i de manca de perspectives per a molts joves, només cal afegir-hi l’acció dels predicadors de l’exaltació de la violència via internet, que prometen la glòria del martiri i el paradís a canvi d’accions contra els ‘no creients’ causants de tots els seus mals.

Davant tanta estultícia, provocada des de la llunyania com a conseqüència remota d’interessos geoeconòmics lligats al petroli i a la destrucció de les estructures estatals de l’Iraq, des d’aquí no s’ha reaccionat de la forma com s’hauria d’haver fet, especialment quan des de serveis d’intel·ligència estrangers s’havia avisat d’un possible atemptat a Espanya i més en concret a Barcelona. I si podia ser a Barcelona, augmentaven les probabilitats de derivades cap a les poblacions de la nostra costa, malgrat que el senyor Fernández Díaz que estiueja o
estiuejava a Alcanar s’hagués negat a reunir la Junta de Seguretat per afavorir la coordinació i intercanvi d’informació entre els cossos de seguretat dependents de l’Estat i els autonòmics. Aquí, lluny d’establir polítiques d’acolliment, d’integració, de diàleg entre cultures, s’ha continuat per part de molts dirigents municipals a oblidar-se de les minories ètniques i religioses dels seus municipis per continuar amb les polítiques de la fotografia, els jocs d’artifici, el vol de coloms i la publicitat d’un nou ‘el Dorado’ basat en l’expansió de les àrees urbanitzades i de la utòpica creació de milers de llocs de treball, que l’únic que s’aconsegueix tot seguit és afavorir l’efecte ‘crida’, perquè nous immigrants, de la península i fora d’ella, intentin establir-se a les ciutats costaneres, encara que això signifiqui una pèrdua d’identitat d’aquestes poblacions, un augment de l’aculturació i de l’anomia (un desordre en les normes dels individus que pot comportar conductes desviades). No és estrany que per aquests contorns es faci cada cop més evident l’aparició de màfies, negocis tèrbols, comerç il·legítim i destructiu, i de tant en tant algun assassinat. I en aquest incipient ‘caos social’, tampoc no és estrany que hi puguin haver addictes als actes terroristes.

Les agressions sofertes per Alcanar i Cambrils, i per extensió a Barcelona, és d’esperar que no es repeteixin ni tinguin imitadors en altres poblacions, però seria recomanable que els ajuntaments dediquessin més pressupost a les polítiques socials, d’acostament entre grups religiosos o nacionals, i també seria bo que s’esmercessin a conèixer la realitat dels seus barris i dels pobladors de les diferents urbanitzacions existents, no sigui que vivint a la ‘lluna’ es trobin de cop i volta amb Mart (el déu de la guerra).

Temas

Comentarios

Lea También