Pressupostos condicionats. Pendents dels cupaires

Setmana de pressupostos. Dic setmana perquè el Govern els aprovarà demà al Consell de Govern, si més no així s’ha vingut anunciant, i el cap de setmana la CUP ha convocat la seva militància per decidir què fan. Si els donen suport com desitja el Govern d’ERC i Junts, o si prosperen amb l’oferiment del PSC, i també dels Comuns que hi volen lligar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, ara que els del PSOE-Podemos han superat el primer tràmit.

Ja hi va haver uns altres pressupostos que van tenir el vot de la CUP, els de la primavera del 2016, els del referèndum o referèndum del president Puigdemont. I ara tot i que es torna a parlar de referèndum, començant per la CUP que ho fixava per abans del 2025, abans que acabi aquesta legislatura no sembla que hagi de tenir el mateix pes. I Jordi Cuixart al llibre que acaba de publicar Aprenentatges i una proposta apunta cap a un referèndum «sense adjectius» i com més aviat millor. «Tant si a l’estat li plau com si no li plau. Això és l’«ho tornarem a fer»: votar tantes vegades com calgui».  Cuixart no veu predisposició en l’Estat ni per pactar-lo, tampoc veu marge perquè sigui unilateral, ni tampoc a una declaració d’independència efectiva. I encara a les últimes veus demanant un referèndum, com a única via, hi hem de sumar les d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, aquest dissabte passat a la Llotja de Mar, per bé que aconseguit de la negociació amb l’Estat. 

Pel que fa a Junts per Catalunya, a l’últim debat de política general al Parlament, va aprovar amb ERC, una proposta que diu que només un referèndum acordat pot substituir el de l’1-O, i en el programa del 14F s’esmentava un referèndum pactat amb mediació europea.

És clar que no sembla que per ara i tant el referèndum sigui en els plans del president Pere Aragonès que ha fet de l’aposta per la taula del diàleg amb el Govern espanyol el seu eix de legislatura, i a més sense condicionants de temps si es vol que doni fruit. Dic per ara i tant, perquè Aragonès es va veure ahir a Glasgow, en l’entorn de la cimera del clima amb la presidenta escocesa Nicola Sturgeon, que sí que té al cap de fer un segon referèndum (que allà no tenen ni piolins, ni jutges que els empaitin), si l’acaben acordant amb Londres i ha rebut algun suggeriment.  

Deia Jorge Luis Borges que amb dos miralls encarats es pot fer un laberint, i aquests anys hem sentit tant que Catalunya s’emmiralla en Escòcia, per allò de pactar la consulta, com que Escòcia acabaria emmirallada en Catalunya, si Londres els diu que no. 

Sigui com sigui, dimarts  el Govern aprovarà els pressupostos, i compta amb els fons Next Generation perquè siguin expansius i perquè contribueixin a la transició ecològica que promou Glasgow. Haurem de veure si acontenten la CUP, que reclama millores en polítiques d’habitatge i sanitat i que s’espanta dels macroprojectes com l’aeroport d’El Prat ampliat, o els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. 

Pel que fa a la fiscalitat, el conseller d’Economia, Jaume Giró, sembla que no dona marge, tanca la porta a una pujada de l’IRPF a les rendes més altes i el Tribunal Constitucional per la seva banda ha tombat la rebaixa a les rendes més baixes que es va aprovar el 2020 per un recurs de Pedro Sánchez que argumentava que això excedia les competències autonòmiques.  

El que no deu ser excedir-se és el que fa el seu Govern que, segons la web Jane’s, es gastarà 3.950 milions de dolars en armament militar, comprant 50 avions de combat F-35, i que el seu ministre de presidència Fèlix Bolaños, l’endemà d’haver superat les esmenes a la totalitats als seus comptes, digui que de quotes pel català a la Llei de l’Audiovisual res de res. A veure com es paeix.
 

Periodista
Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.