Qui defensa el dret a dormir dignament?

Com és sabut, un servidor viu entre Tarragona i Lleida. Fins ara estava convençut que aquesta doble nacionalitat residencial era un privilegi. Ara començo a pensar que és una desgràcia. Tarragona i Lleida són (eren) a parer meu dues ciutats ideals per viure per la seva dimensió, pels serveis, pels encants, pel veïnat i per l’arrelament. D’un temps ençà, no s’hi pot viure.

A Lleida, al barri de l’Estació, vora la plaça Noguerola on resideixo, no hi ha nit sense baralla. A les batusses volen ganivets i tot. Fa unes setmanes van enllestir un jove d’una coltellada. Ara a l’estiu canvio de residència i giro cua cap a Tarragona, a la Vall de l’Arrabassada on fins ara podia campar regaladament. Dic fins ara perquè fa dies que a la Vall de l’Arrabassada no poden dormir ni les llebres a causa dels botellots. Divendres vam passar la nit del lloro.

Per cert, l’altre dia vaig veure a la platja de l’Arrabassada una dona que s’hi estava asseguda amb un lloro a l’espatlla. Tal com ho dic. «Una altra que no pot dormir», vaig pensar. Ara que tothom reivindica el dret a l’oci, el dret a la diversió, el dret a l’educació, el dret a la vacunació, el dret a l’autodeterminació, el dret a morir dignament, alço el dit a favor del dret a dormir dignament.