Qui mana a Tarragona?

Ala novel·la Alícia en el país de les meravelles, Humpty Dumpty, un dels personatges recreats per Lewis Carroll, diu a la protagonista: «La qüestió és saber qui mana... Això és tot». Efectivament, la clau per interpretar la realitat sense prendre mal és saber qui mou els fils del poder. Un empresari tarragoní m’explica que cada vegada que Macià Alavedra venia a Tarragona (quan Macià Alavedra era el totpoderós conseller de la Generalitat), sempre preguntava: «qui mana a Tarragona?». L’home fort del pujolisme estava desconcertat per la complicació del tramat tarragoní. No podia saber-ho de cap manera perquè a Tarragona el poder està ocult. Així ho creu la majoria de persones que coneixen la societat tarragonina i que, igual que el poder, prefereixen mantenir-se en l’anonimat. Les principals pantalles des d’on es mouen els fils de la ciutat són el Port, l’Arquebisbat, la Xarxa Santa Tecla, la URV, el Nàstic i les químiques. El poder polític se centra en la Diputació i l’Ajuntament. L’Estat i la Generalitat estan fora d’òrbita. La societat civil no pinta res i gasta les energies en cenacles innocus, desfilades diverses i saraus antropològics. És comprensible que Tarragona no pinti res en les decisions estratègiques de país. Com deia Humpty Dumpty, la qüestió és saber qui mana, però a Tarragona, manar, manar, no mana ningú.