Quins són els polítics més pobres

Tenim uns polítics pobres. No diré que són uns pelats, però els comptes que presenten no són per despertar enveges. El Congrés de Diputats y el Senat van publicar ahir la declaració de bens que estan obligats a fer els parlamentaris al començament de cada legislatura. Aquest exercici de transparència és per demostrar a qualsevol ciutadà que cap representant públic ha aprofitat la legislatura per enriquir-se. En acabar el mandat, després de quatre anys, tornaran a ensenyar la cartera perquè puguem certificar que ser polític no és cap canongia. Dels nostres parlamentaris qui té el ronyó més ben cobert és Josep Rufà, que ha declarat dues cases adossades inhabitables, un magatzem i un solar que va heretar. Rufà, igual que Santi Castellà i Joan Ruiz, no arriben als 70.000 euros al banc, comptant calés i altres productes financers. Rufà encara té matildes, aquelles famoses accions de Telefónica que anunciava José Luis López Vázquez. El més ajustat és Ismael Cortés, d’En Comú Podem, que va tirant amb 4.700 euros de capital a la llibreta. No arriba ni a raconet. Qui està penjat del tot és el diputat de Ciutadans Sergio del Campo sobre el que pesa una hipoteca de 225.447 euros. Crec que no és bo tenir uns polítics que van tan justos, però en aquest país, a diferència d’Estats Units, està mal vist ser polític i tenir diners.