Simone Veil

Els humans som tan carallots que no ens adonem de la dimensió de les grans persones fins que ens deixen. M’ha tornat a passar amb motiu de la mort de Simone Veil, la primera dona que va presidir el Parlament Europeu. Amb motiu d’un curs periodístic que vam fer fa anys entre Estrasburg i Brussel·les vaig coincidir de xiripa amb Simone Veil a la cua del restaurant selfservice del Parlament Europeu. Com que ja havíem engegat la conversa, Simone Veil va seure amb nosaltres a la mateixa taula, amb el grup de periodistes catalans, i la vam fer petar amb la naturalitat d’una xerradissa d’adolescents. Ara, per decisió del president de França, Simone Veil serà enterrada al Panteó de París on reposen Voltaire, Rousseau, Victor Hugo, Zola, Alexandre Dumas, André Malraux, Monnet i també la dos cops premi Nobel Marie Curie. Simone Veil serà la cinquena dona que entra al panteó dels màxims honors de la història de França. I jo em quedo amb cara de lluç en recordar la ignorància amb què li vaig passar el setrill per a l’amanida.