Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Sobre mules, vinyes, rucs i someres els animals de tir tornena fer feines agrícoles

Novíssims vins ultraecològics. La nova moda és llaurar amb mules i abonar amb fems de vaca. No són aptes per a vegans ni abstemis,  però recuperen mètodes tradicionals i no consumeixen combustible

Joaquin Roglan

Whatsapp

Les mules retornen a les vinyes del Penedès, del Priorat i altres indrets de Catalunya i Espanya. A Manresa s’imparteixen cursos oficials de tracció animal. La novíssima tendència d’alguns viticultors és fer vins ecològics i biodinàmics llaurant amb animals de tir, adobant amb fems de vaca, guiant-se pels astres, podant a mà i recuperant coses desaparegudes del mapa i més antigues que la sopa d’all. Tot ancestral i natural.

Ni química ni tractors ni empelts estranys. Amb ceps com més vells millor i terres escarpades i atàviques. Com les que conformen El Priorat, Montsant i Siurana, que l’any que ve aspiren a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat reconegut per la Unesco. Un mosaic agrícola d’una bellesa fantàstica i amb patrimoni cultural i arquitectònic. I en aquest món quasi bucòlic, tornen mules i cavalls de tir. Però no consten les someres, malgrat que el ruc català ha passat a ser símbol i emblema del país.

Els animals de fer feina van ser les primeres víctimes del tractor i de les noves màquines agràries. Per això van desaparèixer el fossar de les mules que hi havia a molts pobles i, com a conseqüència, els voltors i altres rapinyaires. També els noms de moltes coses, com els de les peces de les corresponents guarnicions: ventrera, bast, bastet, cingla, aclucalls, collar, colleró, mitja martingala, mos, pitral, selló, serreta, sobrecingla, sofra, tafarra, vares, vencillons…

Mots perduts i oblidats, igual que milers referents a les eines del camp i a les d’altres oficis desapareguts. Quina canalla i jovent sap ara que la mula, el mul o matxo és un animal híbrid que surt de l’encreuament entre una egua o un cavall amb un ase o una somera? O la diferència entre la somera negra Castanyoleta i la vermella Forcadella?

Si senten curiositat per saber-ho, als diccionaris i enciclopèdies hi trobaran, només, que la «somera és la femella de l’ase», també anomenada burra. La qual cosa és d’un masclisme incorrecte en aquests temps dels anomenats llenguatges inclusius i no sexistes.

A més de les mules que treballen a les vinyes, al mercat hi ha vins que porten a les etiquetes la paraula mula i algun amb el ruc… Però etiquetes amb la somera no se’n veuen. És una nova discriminació de la somera, perquè, igual com la mula, el matxo i el ruc són considerats animals molt forts i resistents i per aquesta raó han estat utilitzats tradicionalment en tasques agràries i com a tir de carros.

Les autoritats lingüístiques afinen molt més quan diferencien entre el mul eguí o mula eguina si els progenitors són respectivament un ruc i una egua, i el mul somerí o mula somerina si els progenitors són un cavall i una somera. En tot cas, només difereixen lleugerament en petits detalls de les mides, les orelles, la cua i el color del pelatge. Poden ser detalls sense importància, però si es promociona la cultura i el turisme del vi, cal tenir cura de la cultura general bàsica i de la tradicional.

Es pot argumentar que el turisme rural i enològic ja porta màquines de comunicar amb bilions de dades i coneixements. Però sovint no són exactes. Així, si algú vol saber d’on ve la paraula mulato, una enciclopèdia virtual remet directament a l’apartat Racisme, quasi com si fos un delicte d’odi. I no és cert.

Mulato significa també un mul jove. I a Amèrica anomenaven mulatos als esclaus que portaven les mules de càrrega. Una altra cosa és que aquest mot s’adjudiqués a les filles i fills de pare blanc i mare negra o mare blanca i pare negre. Així doncs, de la mateixa manera que els novíssims viticultors i promotors de vins cuiden paraules com ecològic, biològic, biodinàmic, antisulfúrics, integral, sostenible, retrogust i d’altres, seria bo que també en recuperin algunes d’abans.

De la mateixa manera que saben combinar la mula i l’aladre amb webs a internet.

I pel que fa al Priorat com Patrimoni de la Humanitat, fotògrafs catalans especialitzats en natura diuen que cada cop és més difícil treballar sense cables, torres elèctriques, antenes o molins eòlics a la vista. Els seus llunyans pioners i avantpassats carregaven els seus equips pesants en someres que no consumien gasoil.

Temas

Comentarios

Lea También