Sonoritats experimentals. La creativitat a la porta de casa

Viure lluny de casa, encara que sigui a un centenar de quilòmetres, fa que tot i la voluntat de mantenir-te al dia, perdis aquell pols quotidià, allò de trepitjar els carrers, de trobar-te amb l’un, de xerrar amb l’altre, de compartir xafarderies amb el de més enllà, que no tinguis l’opció habitual de riure, de mirar i, sobretot, de posar en pràctica el meravellós verb badar.
Per això rebre materials físics provinents «de casa» produeix sempre una sensació de plaer íntim difícilment explicable i, qui sap, potser aquesta mateixa distància, més anímica que física, ajudi a posar en valor tot allò que la proximitat i el contacte sovintejat difuminen i dilueixen.

Al llarg dels últims anys he rebut Rutes i Connexions, els dos treballs discogràfics de dos grans, grans músics del Camp de Tarragona, el guitarrista Miguel Alberto Cruz Carmona, MACC i el saxofonista Xavier Pié. Veterans i sòlids, amb un passat carregat de bandes de pop i de jazz i de tota mena d’iniciatives d’alta volada, la seva decisió de treballar de manera conjunta hauria de ser una celebració, una fita destacable per la cultura de casa nostra i un d’aquells elements exportables que s’haurien de reivindicar.

Cruz i Pié són dos músics madurs en experiència però molt joves en explorar vies força verges

La gràcia d’aquests treballs, que van molt més enllà de la col·laboració per convertir-se en simbiosi, és precisament aquesta necessitat creativa que atresoren tots dos per separat i que, en conjunt, s’acaba convertint en una interessant màquina de fabricar opcions interessants i camins nous.

Cruz i Pié són dos músics madurs en experiència però molt joves en aquesta capacitat d’explorar vies força verges. El grau de creativitat i d’experimentació que mostren en aquests dos treballs demana una major atenció per part dels mitjans i de la societat en general. Vivim en un món complicat, probablement amb un excés d’informació i, per desgràcia, molt marcat per la dictadura de la televisió que ens porta a una realitat on les coses no existeixen si no treuen el cap per la petita pantalla, això vol dir que iniciatives com aquesta no reben el ressò que mereixen i s’acaben convertint en patrimoni de minories selectes i tocades pel delit de la curiositat.

Si sentiu la més mínima punció musical a la sang, hauríeu d’escoltar els treballs discogràfics ‘Rutes’ i ‘Connexions’ 

Per això crec que no s’ha de deixar passar aquesta oportunitat de valorar com es mereixen les grans coses fetes a casa i per això, si sentiu la més mínima punció musical a la sang, hauríeu de localitzar Rutes i Connexions i preparar-vos per entrar en un univers concebut com una gran creació amb capacitat per transformar-se i per adaptar-se a qualsevol necessitat. Podria ser la banda sonora d’una pel·lícula delicada i subtil, l’explicació sonora d’una vida, el batec dels sentiments o la remor d’una passió que creix. És, de fet, una sòlida invitació a abandonar-se, a deixar-se segrestar per les converses de la música, pels girs, per les notes, per la concepció d’un univers viu que es transforma a cada moment.

Els dos CD’s de Pié i de Cruz són la constatació d’una cosa que ja no ens caldria, però que, per desgràcia, massa sovint necessitem que se’ns recordi, que a la vora de casa podem trobar allò que, de vegades, ens entestem a cercar ben lluny, que la gent amb qui ens creuem cada dia també són capaços de regalar-nos sorpreses infinites.

 

*Jordi Cervera és periodista i ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.