Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

'Sssstt...! A callar!

Cada dos per tres segresten nenes i nens al nord de Nigèria entre el silenci general
Whatsapp

Un dia rere l’altre degollen presoners davant les càmeres. D’un en un o de vint en vint. L’endemà calen foc un presoner, de viu en viu. Sempre procuren enregistrar-ho tot amb diversos dispositius electrònics d’imatge i so (qualitat professional), una imatge val més que mil paraules. Ara entren en una aula universitària a Kènia i maten tots els estudiants.

Cada dos per tres segresten nenes i nens al nord de Nigèria. A aquests menors se’ls acusa d’anar a escoles on no es predica la seva creença com contingut únic de currículum. Sembla que les nenes es destinen a l’esclavatge sexual o al matrimoni forçós, cosa que no sé massa bé en què es diferencia de la primera, però que implica en ambdós casos una conversió (religiosa) forçosa. Ells, se suposa que només a l’esclavatge, sexual o no (més conversió, és clar).

En tot cas, tant la institució com el tràfic de persones semblen ser activitats en expansió en les terres on dominen. Una disputa de tema ignot, però que els enfronta amb infidels, acaba en el llançament per la borda d’aquests en una precària embarcació a la deriva en el Mediterrani Central. Etcètera.

Si ens centrem en aspectes menys brutals, o almenys en aparença, recordem que apliquen un codi rigorós, que obliga a milions de persones a sotmetre’s a un sistema de vida que els vulnera drets fonamentals reconeguts.

Ben cert, alguns dels seus líders reproven aquests excessos. Però no tots. I gairebé sempre ho fan de manera més o menys edulcorada seguida d’una frase que emfasitza «l’amor i la pau» inherents al credo que prediquen.

Tant l’escala inhumana d’aquestes atrocitats com la seva proliferació i expansió territorials creixents, hauria de suscitar mostres inequívoques d d’alarma i rebuig social. És així?

La immensa majoria de la bona gent abomina aquestes soses (quan les coneix). Però aquesta postura contrasta amb la manca absoluta de mobilitzacions col·lectives i el silenci sorprenent de molts.

On són al respecte les concentracions d’indignats? Els ha arribat notícia d’alguna okupació contra tanta bestialitat? Han sentit casserolades o vist escraches? Les organitzacions sindicals d’estudiants han emès ni tan sols una nota condemnatòria en record dels seus col·legues massacrats, violats, esclavitzats o simplement perseguits pel sol fet d’atrevir-se a rebre una formació acadèmica organitzada? Com és possible tanta passivitat? La resposta és, malauradament, simple. El lobby social que habitualment prepara aquesta mena d’accions «de massa» calla. De manera tan sorprenent com còmplice.

Moviments associatius, mitjans de comunicació. Organitzacions sindicals, polítiques, institucions culturals i tot el personal directiu i influent en aquests sectors, normalment encarregats d’escalfar els ànims i de preparar mobilitzacions diverses, no baden boca al respecte. En realitat, ho fan per la combinació, en grau divers i proporció variable, de tres postures diferenciades.

La primera la d’aquells que simplement troben injustificables aquests fets i hi estan absolutament en contra. És potser majoritària, però normalment tendeix a reservar per a la intimitat el seu rebuig per por a patir la segura mort civil que el lobby reserva als col·laboracionistes del veritable Imperi del veritable Mal, diguem-li capitalisme, imperialisme, o neocolonialisme. Tot personificat pels EUA, Europa occidental o equivalents. O sigui nosaltres.

De manera invariable, quan els en surt una condemna, ve immediatament seguida d’educades disculpes sovint acompanyades d’un breu raonament que recordi que la culpa de tot plegat la té el veritable Imperi del veritable Mal, és a dir els culpables habituals. O sigui, recordem, nosaltres mateixos, com sempre.

Per altra banda, hi ha un altre sector que també ho condemna. Però no per motius morals, sinó doctrinals. Es tracta de la feligresia encara creient en l’ortodòxia dels vells pares fundadors del lobby, els quals, no ho oblidem, consideraven tota religió com l’opi del poble. Són una minoria exigent, però minvant.

El darrer sector còmplice és el que manté intacte la fe en la potencialitat revolucionària de les persones, tribus i societats que perpetren cada dia les salvatjades dites.

Els veuen una mica primitius i toscos, però salvables i útils (creuen), per al seu fi, que de vegades en diuen revolució, però que només significa manar només ells.

Al capdavall estan convençuts que, si un temple il·lumina de debò, és que està encès en flames, i si és així, doncs millor que sigui cristià. Tot per la senzilla raó que en realitat, la responsabilitat darrera és, recordin, la del veritable Imperi del veritable Mal.

O sigui de vostès i meva.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También