Tarragona en desús. Sense parquet, sense handbol, sense seny

De veritat que no, que no m’ho puc creure. Pensava que després dels «magnífics» Jocs Mediterranis el meu grau d’estupor davant determinades decisions polítiques preses a l’Ajuntament de Tarragona, no es veuria mai més superat, però malauradament assistim a un nou despropòsit que no pot provocar més que vergonya aliena. Una operació ordida entre la Generalitat i l’Ajuntament de Girona amb el vistiplau dels qui manen als despatxos de la plaça de la Font, acabarà amb el parquet del «nostre» Palau d’Esports de Catalunya de l’Anella Mediterrània bastint el terra del malmès pavelló de Fontajau de la capital del Gironès.

És cert que aquesta decisió no deixaria de ser una de tantes i tantes ocurrències dels nostres governants, una anècdota més amb defensors i detractors, si no fos perquè gairebé dos anys després de la seva inauguració, el «nostre» flamant Palau d’Esports segueix tancat, agafant teranyines i sotmès a l’implacable veredicte que el pas de temps dicta a l’edifici i al seu equipament, encara sort que el parquet es troba dins d’un magatzem de Campclar.

El cas és que serrells jurídics impedeixen que, tal com era previst, l’Ajuntament de Tarragona n’assumeixi la seva titularitat encara en mans de la Generalitat, una qüestió que, segons l’alcalde Pau Ricomà, estan «a punt de resoldre». Aquestes explicacions no són prou clares i les raons per creure-hi són escasses. Com històrics són els contenciosos entre el consistori tarragoní i les administracions, en particular amb la Generalitat, que han hipotecat i hipotequen el desenvolupament de projectes tan cabdals com necessaris.

Se’n recorden de l’antiga fàbrica de la Chartreuse, que després de quasi tres dècades en desús, dos incendis i d’innombrables actes vandàlics denunciats pels veïns, va acollir finalment l’Escola Oficial d’Idiomes, oi? Explicava el Diari aquestes setmanes enrere que els objectes que hi havia al seu interior i que formen part del nostre patrimoni industrial del segle XX, van ser «rescatats» pel Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya i es troben dins d’uns magatzems ubicats a Terrassa i a Cervera. És clar que el projecte de crear un espai museístic adient a Tarragona segueix enterrat dins d’un calaix.

Tampoc no hem d’oblidar les coincidències, com ara la decisió de l’Ajuntament de renunciar al Mundial d’handbol femení que organitzarà Espanya l’any 2021. I quins arguments ha donat la regidora d’Esports, María José López? Doncs que el cànon fix a pagar com a subseu era de 500.000 euros, que s’havia de cedir l’equipament i assumir els costos de funcionament durant 20 dies, i que el retorn en benefici de Tarragona d’aquesta competició no cobriria totes aquestes despeses.

La resta de subseus (Barcelona, Badalona, Granollers, Castelló, Torrevieja i Llíria) han pensat justament el contrari, que l’esport femení gaudeix cada dia més de la visibilitat que mereix, que la selecció femenina d’handbol acaba de guanyar la medalla de plata al Mundial disputat al Japó, i que és una gran oportunitat organitzar una competició d’aquestes característiques amb la presència de 32 equips en total i un impacte econòmic estimat de 300 milions d’euros.

Tarragona tampoc organitzarà la lliga professional de bàsquet 3x3 malgrat el compromís assolit per l’anterior equip de Govern, un esport que serà olímpic per primer cop enguany a Tòquio 2020. Tot perquè no hi ha consignació pressupostària per pagar els 64.900 euros anuals durant tres anys a la Federació.

Girona necessitava una solució per garantir l’ús del pavelló de Fontajau fins a final de temporada. Una instal·lació molt afectada per les inundacions provocades per la borrasca hivernal Glòria. Si no hi ha entrebancs tècnics el parquet del «nostre» Palau d’Esports els hi permetrà reprendre l’activitat.

Solidaritat amb Girona tota, veritats a mitges cap. Molts tarragonins i tarragonines van votar per un canvi a l’Ajuntament. La legislatura municipal avança i el crèdit es va esgotant. Sense parquet, sense handbol, sense seny, Tarragona pot caure en desús.