Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

'The Tipping Point'

El convenciment que el canvi és possible, que les persones podem millorar radicalment
Whatsapp

Perquè un producte, una institució o una tendència tenen èxit i d’altres no? De quina manera succeeix i qui és el responsable d’assolir el punt d’inflexió que marca la diferència? Aquestes, i d’altres preguntes, reben resposta a La clau de l’èxit.

Aquesta obra de Malcom Gradwell ha venut més d’un milió d’exemplars els darrers deu anys. El títol pot donar una primera impressió de voler ser massa pretensiós però segurament la traducció no correspon als arguments que desenvolupa. Tot plegat una proposta amb clares aplicacions en el món de l’educació.

Malcom Gradwell ens proposa l’estudi de l’èxit d’una idea, d’un producte, d’un missatge o d’una conducta fent una analogia amb l’estudi de les epidèmies.

El procés està regulat, d’acord amb Gradwell, per tres lleis. La llei dels especials –qui transmet la idea–, la llei del ganxo –el contingut que es transmet– i el poder del context –on és transmet.

La primera és la llei dels especials. En les epidèmies –i en la transmissió de la informació– es compleix el principi 80/20. Un percentatge molt petit de gent és la responsable de la circulació de la informació. Fonamentalment dos tipus de persones: en les que confiem per a que ens connectin amb altres persones i en les que confiem per a que ens connectin amb informació i noves dades.

Especialistes en gent i especialistes en informació. Aquesta regla pot explicar per què una marca de sabates com Hush Puppies –totalment passades de moda– van augmentar les seves vendes exponencialment fa una dècada i van tornar a crear una tendència a nivell mundial.

La segona llei ens proposa que hi ha idees que tenen ganxo, les que són memorables i ens inviten a actuar i altres que no. Existeix una manera senzilla de presentar un missatge de manera que resulti irresistible. S’il·lustra amb l’estudi del fenomen de Barrio Sésamo com a primer programa infantil que –entre d’altres innovacions– va repetir cinc vegades cada capítol. Els seus creadors van descobrir que amb ajustos mínims en la manera de presentar les seves idees als infants en edat preescolar podien convertir la televisió en una eina educativa.

La tercera llei és el poder del context i s’explica i dóna resposta a la millora en la seguretat en la ciutat de Nova York i la reducció en dos terços a la seva tassa de criminalitat; com es pot invertir un procés epidèmic sols modificant petits detalls. La teoria de les finestres trencades: si es trenca una finestra i es deixa sense arreglar, les persones que passin deduiran que a ningú li importa i aviat apareixeran altres finestres trencades i semblarà que tot s’hi val.

Per educar, per provocar una epidèmia educativa es requereix concentrar els recursos disponibles en unes poques àrees claus, en determinades persones o especials: la participació conjunta de la família i el col·legi. Cada vegada més estudis assenyalen com a clau de l’èxit educatiu que els pares siguin els protagonistes i els principals responsables de l’educació dels fills.

En segon lloc, tota epidèmia social que pretengui tenir èxit ha d’estar basada en el convenciment que el canvi és possible, que les persones podem millorar radicalment. Aquest canvi personal ha de promoure les virtuts com aquelles capacitats que ens permeten perfeccionar-nos i ens ajuden a millorar: l’optimisme, l’esforç per treballar bé, la lleialtat, la honradesa, l’estima als altres, la integritat, la voluntat constant de millora, la sinceritat, l’esperit de servei, la iniciativa, la humilitat o l’autocrítica són alguns dels valors a promoure.

I en tercer, petites accions que tenen grans efectes. Les epidèmies, els canvis... es produeixen de forma dràstica –no gradual–; un moment concret en què tot pot canviar de cop: un punt d’inflexió, the tipping point. L’atenció personalitzada, la preocupació per la millora de cadascun dels infants i de cadascuna de les famílies esdevenen aquest punt clau.

Un proposta que hauria de preocupar-se de les coses petites, dels petits detalls: des de la cura d’aspectes materials fins a l’interès per cada persona i per la seva formació passant pel treball ben fet amb professionalitat, esforç i iniciativa.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También