T’imagines que el 25N fos un dia més al calendari?

Imaginem un 25 de novembre on no hi hagués 37 dones assassinades durant l’any? 24 fills i filles orfes de mare perquè el seu pare o exparella de la seva mare les ha matat? On a més hi ha quatre casos més per investigar? Imaginem que les xifres del #terrorismemasclista que suma assassinats de dones des del 2003 fos història com altres xacres socials del nostre país? 1.175 són les dones assassinades des del 2003, 1.075 era el nombre de dones assassinades aquest dia l’any passat. A Catalunya 15 dones assassinades fins avui.

I no només ens quedem amb els assassinats. Segons dades de Ministeri els delictes contra la indemnitat sexual, han crescut a Espanya un 27% (dades del setembre). Les forces de seguretat tenen constància de 12.638 delictes sexuals, dels quals 1.601 van ser violacions. Catalunya és, en termes absoluts, la comunitat amb major nombre de denúncies per violacions, amb 462 fins a setembre, gairebé una de cada quatre de tot el país. L’última coneguda, la violació i brutal pallissa de la menor d’edat d’Igualada.

És suficient? Doncs sembla que no, l’àmbit privat, la inseguretat i el maltractament traspassa el món laboral. També, segons dades del Ministeri, el 57,3% de dones residents a Espanya majors de 16 anys han sofert violència durant la seva vida, és a dir, un de cada dos dones, i el 40,45% ha sofert assetjament sexual al llarg de la seva vida i un de cada cinc afirma haver-lo sofert al món laboral.

I acabo amb la normativa laboral: l’article 14 de la LPRL i l’obligació de garantir la seguretat i salut en el treball; la definició d’assetjament per raó de sexe i assetjament sexual en l’article 7 de la LOI, la necessitat d’abordar la tutela d’aquest assetjament en els plans d’igualtat, article 46 de la LOI, i l’obligació empresarial d’articular un procediment o protocol negociat amb la representació de les persones treballadores a fi de prevenir, erradicar i evitar l’assetjament en l’empresa, article 48 de la LOI. Obligació desenvolupada recentment pel Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, sobre plans d’igualtat.

Tinguem clar que totes les empreses, independentment del seu nombre de persones treballadores ha de complir amb l’obligació de tenir un protocol en aquesta matèria. EXIGIM tolerància zero contra les violències masclistes. I davant de qualsevol denúncia s’ha d’actuar de forma ràpida i contundent per erradicar aquestes situacions.

Des de la UGT tenim molt clar que hem d’incorporar la perspectiva de gènere en totes les vessants de la nostra societat: món laboral, salut laboral, sistema judicial, educació... i treballar per incorporar aquesta perspectiva de gènere des de la base, des de la infància, formant en igualtat d’oportunitats que tothom té igual accés, sense diferències i des del respecte.

Imaginem un món sense aquestes estadístiques? Els números són una vergonya, no podem permetre aquesta violència gratuïta contra les dones, violència que no és més que una manifestació de la superioritat que té una part de la societat sobre una altra, violència que no existiria en una societat on ens tractéssim d’igual a igual... sona utòpic, però seria fantàstic!

Avui, 25N, sortim al carrer per manifestar el nostre compromís amb l’erradicació de la violència masclista... perquè no ens volem sentir segures, ens volem vives, ens volem lliures, ens volem!!!!