Tot esperant Macron. L’1 de gener assumirà la seva primera presidència de la UE, la tretzena per França

El projecte europeu necessita una dedicació profunda i un grau de valentia incompatible, massa sovint, amb els gestos d’un presidenciable als seus potencials electors

griselda pastor

Whatsapp
griselda pastor

griselda pastor

Quan l’1 de gener el president francès Emmanuel Macron assumeixi la seva primera presidència de la Unió Europea, la tretzena per França, trobarà un projecte envellit. El projecte dels pares fundadors que omple encara de vent la gola de dignes funcionaris del seu país ja no existeix.

En el seu lloc, vint-i-set capitals lluiten per no ser arrossegades pels vents de l’ultradreta. Unes des dels governs, com es el cas francès. D’altres des de moviments cívics com ho fan a Polònia.

El quasi nen que es va casar amb la mestre també ha envellit. Els seus eslògans proeuropeus que l’any 2017 li van permetre d’arribar a l’Elysée no poden ja garantir-li una nova victòria. Durant cinc anys, Macron ha retingut només alguns dels seus i ha decebut a molts dels qui veien en ell allò de modernista que el socialisme de François Hollande tampoc va poder construir.

Les enquestes indiquen que ni el risc d’una segona volta contra Marine Le Pen garanteixen avui la victòria del fins fa quatre dies admirat president a les eleccions franceses de l’abril.

D’ell esperaven molt unes institucions que fa cinc anys creien que el seu triomf electoral a França era el final pels discursos radicals dels qui pretenen tornar el món al nivell primitiu dels neandertals on només sobreviuen els forts.

Però en el seu país les dretes radicals segueixen arrelades, l’esquerra socialista inexistent i la via per impedir que Marine LePen es faci amb la victòria es diu Éric Zemmour, experiodista de Le Figaro, un tertulià d’aquells que donen molta audiència perquè va contra tot amb arguments feixistes.

Dividir el vot de l’ultradreta pot fet caure a Le Pen a la primera volta i deixar la segona entre els republicans (PPE) de Valerie Pécresse i els d’en Marche de Macron.

Una campanya en plena presidència europea no és el millor perquè ni que els problemes puguin ser compartits, el projecte europeu necessita una dedicació profunda i un grau de valentia incompatible massa sovint amb els gestos presidencials als electors.

«Actuem pels europeus» es el lema amb el que assumirà la nova obligació i per ell sol ja diu que això d’Europa és com obrir la cada als forasters: actuar «pels», no es actuar «com». I un bon exemple el vam tenir a la reunió de caps de govern i presidents de dijous passat.

Perquè mentre Macron es trobava a Brussel·les reunit en Consell Europeu amb els representants de cinc països de l’est que voldrien ser membres de la Unió Europea: Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan en el qual es condició amb Associació Oriental, a França vam veure a la televisió al president passant balanç dels cinc anys de mandat: dues hores de monòleg amb molt penediment per la massa sovint manca d’humanitat. Dues hores durant les quals el president es va justificar assegurant que feia cinc anys era un home jove i marcat per les enormes ganes d’actuar: «vaig arribar perquè estimava a França i en aquests cinc anys he après a estimar als seus ciutadans i ciutadanes».

Va ser un a declaració profundament emocional que va impedir als francesos i franceses saber que el president-candidat era a Brussel·les on els periodistes el van veure entrar mut a una reunió per coordinar la gestió antiCovid quasi a la mateixa hora que des de París, un subaltern polític, el Secretari dels Afers Europeus, anunciava que el seu país tancava les fronteres als britànics, unilateralment.

La Unió no es pot permetre a un o a una antieuropeista a la presidència d’un país com és França però un president francès que amb l’ajuda de la televisió amaga aixís a on és ens comença a fer por.

Periodista
Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.

Temas

Comentarios

Lea También