Totes les cartes del dia

Setmana de la filologia

El dilluns va ser un dia força curiós en l’aspecte filològic. En Jordi Pujol i els parlamentaris a la comissió d’investigació amb el «diuen, diuen, diuen» i la Rita Barberá amb el valencià des de les altures. En el cas d’en Pujol ha estat un joc dialèctic sense aclarir res de res. Ha estat una forma molt poc corrent d’explicar el que diuen, sense dir el que caldria dir i com diuen que dirien. Bé, sembla el to be or not to be: that is the question, d’en Shakespeare.

El cas de la Rita a la Crida em sembla molt més graciós, podria aparèixer en un gag d’humor i crec que força punta trauran al «dejeim, fred de verano, boquem» i alguna paraula més del seu diccionari particular. De debò que faltava una mica més d’humor a la política i aquests dos ens han fet riure una mica i de pas oblidar els problemes que tots tenim.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Discriminació lingüística

En la meva experiència, el racisme no es practica a Tarragona. Sóc mexicana; fa pocs anys que visc aquí i sempre he trobat gent amable i respectuosa, fins i tot amb el tema lingüístic.

Quan vaig aprendre català, vaig decidir fer servir aquest idioma i sols utilitzar el castellà si fos veritablement necessari. De vegades, quan iniciava els diàlegs, em contestaven en castellà; això no em feia res i continuava les meves intervencions en la llengua que havia triat. Després, la comunicació continuava de manera normal en l’idioma original d’aquesta terra.

A El Corte Inglés sempre m’he sentit a gust parlant com jo he decidit. M’engrescava el fet que el personal, de seguida, em respongués sense fer cap mena de distinció negativa. El segon dissabte de febrer, però, hi vaig anar per fer una compra. Vaig tornar a casa molt sorpresa i estranyada: una persona em va dir, en castellà, si volia obtenir la targeta de la botiga; li vaig demanar què necessitava per obtenir-la i primer em va preguntar per què li parlava en català si la meva llengua materna és el castellà; vaig contestar «m’agrada, vull comunicar-me així» i suposava m’entenia. Tot seguit em va dir: «Sí te entiendo, pero te estoy diciendo que me hables en castellano». La conversa no va ser llarga però em va deixar parada. Ara em pregunto: si jo hagués estat xinesa, m’hauria dit que li parlés en la meva llengua materna?

Lucía Virgen

(Tarragona)

‘Imagine’ y Podemos

Escuchando Imagine, el himno de John Lennon, he recordado al ex beatle rebelde y pacifista. Al mismo tiempo, me ha venido a la mente el acoso brutal político y mediático que sufren actualmente los lideres de Podemos; Iglesias, Errejón y Monedero. El asesino material de Lennon fue David Chapman, pero no olvidemos que los verdaderos ideólogos del asesinato de Lennon, aquellos que utilizaron todos los aparatos del poder contra él, esos, nunca fueron juzgados. ¡Cuidado!

Andrés J. Moreno Cañizares

(Vila-seca)

Las exportaciones catalanas

Repetidamente oigo a Artur Mas presumir de las exportaciones de Cataluña y despreciar las ventas al resto de España. Las elevadas cifras de exportación de Cataluña se deben sobre todo a un factor geográfico: Cataluña es una región fronteriza con Francia. Si Cataluña estuviera ubicada en Madrid y viceversa, Cataluña exportaría menos y Madrid más.

Francisco Gombau

(Girona)