Totes les cartes del dia

De la política universitària

Llegeixo avui que la Generalitat vol augmentar l’alumnat extracomunitari perquè aquest paga el 100% del cost. Per ajudar-los a venir els hi oferirem crèdits a preus de mercat, suposo.

L’any 2012, al seu programa electoral, el Govern es va marcar com a objectiu augmentar fins al 40% el nombre de persones amb edats compreses entre els 30 i 34 anys amb estudis superiors. Curiosament aquest percentatge ja s’havia superat l’any 2008.

Així doncs, perquè tornar-ho a mirar avui? Tot i estar per damunt del 40% en total, si es desglossen les dades per sexe es veu un problema sobre el qual no s’ha actuat. En el cas dels homes aquest percentatge ha caigut.

L’any 2012 s’havia reduït fins al 35,8% (per sota, per tant, de l’objectiu del 40%). La diferència amb les dones era ja de 12 punts a la baixa. Ara el Govern va a buscar clients per al sistema universitari català que paguin el 100% del cost, el qual ningú coneix perquè les universitats no porten la comptabilitat dels costos. Quants estudiants extracomunitaris vindran i quins ingressos totals deixaran? Vindran ja el curs 2015-2016? Han fet prematrícula?

Quins haurien estat els ingressos de polítiques públiques destinades a augmentar la participació dels homes entre 30 i 34 en el sistema universitari català? I els beneficis econòmics de tenir una societat catalana més ben formada?

Quin és, en realitat, el cost d’oportunitat de tanta deriva? L’única manera de fer sostenible la universitat pública és potenciar la seva doble funció: de cohesió social i de motor econòmic. Però avui només ens interessen els ingressos a curt termini: «pan para hoy, hambre para mañana».

Ah! Si algú pensa que això crearà llocs de treball a la universitat, que se n’oblidi. Per al Govern, més gent a les aules és més qualitat perquè es fomenta el debat. Esperem que l’òptim de qualitat no siguin aules amb 200 alumnes.

Teresa Torres

(Tarragona)

Un proceso de reflexión interesante

El no a la independencia gana terreno en Cataluña. El último Barómetro del Centro de Estudios de Opinión, algo así como el CIS en esta Comunidad Autónoma, refleja que un 48 por ciento de los catalanes no quiere la secesión. El dato es importante por varios motivos. El pasado mes de diciembre esa misma encuesta reflejaba que ganaban, por primera vez, los partidarios de una Cataluña española. Entonces el margen no llegaba al punto. Ahora esa diferencia se amplía y es ya de cuatro puntos. Eso significa que desde el pasado 9 de noviembre, fecha en la que se celebró la consulta secesionista, las posiciones en contra de la ruptura han ido ganando terreno. Desde esas fechas el Gobierno del Estado ha venido realizando algo más de pedagogía y es evidente que en la sociedad catalana se está produciendo un proceso de reflexión interesante.

José Morales Martín

(Palafrugell)

Agraïment al Sociosanitari Francolí

El nostre agraïment als professionals de l’Hospital Sociosanitari Francolí (Gestió i Prestació de Serveis de Salut), que han intervingut durant el temps en què la Teresa ha estat ingressada. Cal destacar la seva professionalitat i el tracte humà.

També el nostre reconeixement al Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII. I als voluntaris de Tàrraco Salut, els quals fan una gran tasca

Família de Teresa Aubi

(Salomó)