Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Les armes a la nostra societat

En la seva història, les armes eren instruments molt útils, atacar o defensar-se de l’enemic. Avui dia hem passat d’un important instrument originàriament per protegir-nos d’animals ferotges o per alimentar-nos, a uns instruments capaços de destruir centenars de vides. Vam començar amb pals i hem acabat amb armes tan letals que són capaces de destruir el món i exterminar la raça humana.

Un clar exemple de tot això són els EUA. Per llei, els seus ciutadans tenen permès dur armes, en el seu passat per protegir-se, ara ja res és així. Un arma, en aquesta societat d’avui dia, és tot un perill perquè ja no matem els enemics, els ferotges animals, sinó que matem els amics, els humans. Tinc 15 anys i estic molt preocupat, cada dia són més les tràgiques notícies que ens arriben a través dels mitjans de comunicació i és lamentable. Com és possible?

Un professor assassinat a Barcelona, un pilot que va matar 150 persones als Alps, interminables persecucions religioses... Ningú no pot fer-hi res? Perquè tenim cossos de seguretat, exèrcits, forces especials... No contemplem més aquest món. És hora d’actuar, aturem-ho tot, pensem-hi. Potser la resposta a tot això és que el valor d’una vida per alguns ha disminuït tant que es creuen capaços d’eliminar-la, com fèiem abans amb els animals. Per això, crec que els veritables animals de segle XXI som nosaltres.

Ricard París

(Reus)

Hem guanyat a Goliat

Era bastant clar, però quan lluites contra un Goliat, no saps mai com pot acabar. Tanco un local el 31 de desembre del 2013, el dia 8 de gener torno les claus a les finques i el dia 9 dono de baixa el contracte amb Iberdrola, uns dies abans ho havia fet amb el gas amb la mateixa companyia i tot va ser correcte. La sorpresa va ser que continuaven facturant rebuts fins al mes d’abril, algun d’uns 500 €, i rebent una citació on em deia que o pagava 1.200 euros en 20 dies o al jutjat. I així va ser. S’ha fet justícia, i ara són ells els que pagaran les costes judicials, des d’aquí vull agrair a l’advocada Maria Tellaeche, Esther Perez, d’Assemssa Consultors, i l’Alfred Amorós, de Alfred Instal·lacions, que van ser els meus testimonis.

Mercè Balaguer Bañeras

(Tarragona)

No entenc res

Aquest magnífic Ajuntament que tenim ha decidit aplicar, sense cap ni peus, un decret de la consellera delegada de Llicències a tothom per igual, cosa que en principi sembla el més raonable. Però, com que la justícia sí que hauria de ser sempre igual per a tothom, aquí la qüestió, penso, canvia molt.

Visc a la Punta de la Móra i a la urbanització tenim botigues que només obren durant la temporada estiuenca i que es dediquen, bàsicament, al turisme. Són botigues petites i que els cal exposar a la vorera. L’Ajuntament exigeix una sèrie de condiciones que, pel que jo sé, les compleixen totes excepte una, i estem parlant de botigues ‘platgeres’. No poden exposar a la vorera : sabatilles, samarretes, ulleres, gorres, banyadors, tovalloles, cremes, ombrel·les, joguines...

Això sí, podran exposar articles de promoció turística vinculats a la nostra ciutat de petit format, com postal, pins, didals, imants... i, de castellers, del Pont del Diable, de la Torre dels Escipions –de l’Arc de Berà no, que no pertany a Tarragona–. Vaja el que compra tothom quan va a la platja, no? I per al pessebre, si amb sort no han hagut de tancar les portes, caganers amb la cara de l’alcalde o de la regidora (del Messi o de l’Iniesta tampoc, que no són tarragonins). No s’adonen que la platja no és el nucli antic? En fi, que el nostre millor i poc valorat Ajuntament es queixa que tanquen els comerços i que no hi ha emprenedors.

Pep Bessa

(La Móra-Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También