Totes les cartes del dia

‘Porque Hacienda somos todos (algunos más que otros)’

Definició d’impotència segons la RAE: «falta de poder para hacer algo». Doncs bé, després de 5 anys de revisions d’Hisenda, any rere any presentant els mateixos papers, he arribat a la conclusió que impotència és: infermera de l’ICS amb una casa en propietat des de l’any 2001, casada i amb una filla.

Gràcies al senyor Rato, amb la formació de Bankia, fa 4 anys que la meva hipoteca de fa 13 anys va deixar de constar a l’esborrany d’Hisenda. Allí va començar la meva odissea. Revisions, que si no et pots desgravar aquest percentatge que ha de ser este altre. L’any següent apliques el que et van dir l’any anterior i tampoc, ja que este any és un altre.

A més, cada any presentant els mateixos papers, que si l’empadronament històric, que si l’escriptura de la casa, que si l’escriptura de la hipoteca de la casa… sembla que Hisenda no té arxius o no té memòria, ja que cada any em demanen els mateixos documents. Jo sempre he tingut la mateixa casa, però per a Hisenda sembla que no és així.

En fi, un viacrucis de papers, procediments, cartes amb un llenguatge inintel·ligible, pagaments continus, hores perdudes a l’Administració, per no parlar dels interessos de demora, que òbviament no és el mateix si els has de pagar tu que si els has de cobrar.

En resum, impresentables, impressionant i impotència, ja que només he de pagar sense poder fer res més. Bé, sí, recursos i recursos que desestimen al·legant lleis que no sé si existeixen.

L’única cosa que m’ha quedat clara, després d’estos cinc anys d’amistat íntima amb Hisenda, és que, si en lloc de tenir una casa valorada en 120.000 euros la tingués d’1.200.000 i en lloc de guanyar 2.000 euros al mes en guanyés 20.000, tot això no m’hauria passat. Aniria de vacances a les Barbados, tindria diversos cotxes de gamma alta i em sortiria la renda «a devolver».

Sonia Baset Martínez

(Roquetes)

También demanda consenso

Ante el empuje de los nuevos partidos que han puesto en solfa el bipartidismo surgido de la Transición, el PSOE pugna por acercarse a su tradicional rival, al que había impedido gobernar cuando obtuvo una amplia mayoría en las últimas elecciones autonómicas.

Más aún: los denominados cordones sanitarios, que el PSOE apoyó para aislar al PP, han impedido un cambio del sistema electoral que ahora echan de menos de manera oportunista.

Regeneración y estabilidad de gobierno no deberían ser objetivos contrapuestos. La sociedad está reclamando un profundo cambio en la forma de hacer política, pero también demanda consenso de los partidos sobre los grandes asuntos de interés nacional: crecimiento del empleo, sistema de bienestar viable, cohesión nacional, regeneración ética y no irse por las ramas.

Pedro J. Piqueras Ibáñez

(Girona)

El gran museu de la pintura catalana

És una obvietat que al cap i casal de Catalunya li cal, ara més que mai, un gran museu d’art al centre de la ciutat específicament dedicat als grans pintors del 1850-1950, període en què podem trobar, entre molts altres, Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, Gimeno, Anglada Camarasa i Dalí, els quals, a parer del tractadista d’art Lluís Racionero, tenen «un pes específic comparable, sinó superior, al dels impressionistes francesos».

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya tenen la paraula...

Jordi Pausas

(París)