Totes les cartes del dia

Ara entencc què passa al Morell

Resulta que les entitats esportives del poble del Morell van dir i repetir que els partits polítics, durant la campanya electoral del 24 de maig, no podien utilitzar-les per cap raó, que l’esport i la política no tenen res a veure (és veritat, més raó que un sant).

Però es veu que les paraules se les emporta el vent, o potser –penso jo (hi ha vegades que intento buscar una explicació)– esperaven saber el resultat de les eleccions, no us sembla?

Per què dic això? Doncs quina sorpresa, miro fotografies i el regidor d’Esports actual no surt gaire i jo torno a pensar per què no es volen fer fotos amb ell? Ah! Perquè fa els parlaments en llengua castellana potser? Potser serà veritat que una de les condicions del pacte de govern actual era deixar una ‘mica’ de banda el procés català però no ho crec, el nostre alcalde sempre ha estat un defensor del poble català.

I ara veig fotografies penjades per les xarxes socials, presidents d’entitats amb regidors que no toquen, bé vull dir regidors que volien la d’Esports però no els va tocar (quan es repartí el pastís).

Sr. regidor d’Esports, ha de manifestar-se i reivindicar el lloc que li pertany, a veure si diran que la política no té res a veure amb l’esport (vull dir al Morell) i li prendran protagonisme. Ah!, té raó, vostè ja cobra.

Carmel Bonaventura Teixidó

(El Perelló)

TAP, TAP, ¿quién es?

Después de tener la oportunidad de vivir una experiencia con el sector hostelero en un lugar emblemático de Tarragona, a ver sufrido dos, perdón, un gran fracaso (Feria de Abril) y una decepción (Fira del Automóvil), llego a varias conclusiones: que existen gestores que se aprovechan de que los empresarios no estén unidos, solo se comprometen a cobrar, sin ser consecuentes con lo que se no se cumple, que tenemos un gran espacio mal gestionado y que esta quemando varios sectores en nuestra ciudad, llámense hosteleros o asociaciones, que salen impunes de sus compromisos no cumplidos, que intentan solventar un problema puntual con un empresario de la hostelería que manifestó su queja, justificada con pérdidas importantes, de la cual después de insistir, se le intenta compensar con otra feria sin costes inicialmente, cosa que incumplieron una semana antes del evento, bueno, un sinfín de aspectos que no voy a detallar que desde luego de todos me quedo con una frase a una empleada de cargo intermedio «aquí mando yo, que para eso te pago» (como no, supuestamente, ya me entienden). Cuando la Dirección primero se compromete a una cosa, espacio sin costo y bebida gratis, para compensar perdidas anteriores, unos días mas tarde no, la bebida no la pondremos nosotros, solo el vermut, pero falta lo mejor, un lugar de eventos como puede ser el que no dispone de estructura propia para instalar cuatro tomas de corriente y una toma de agua. Por ese detalle deciden cobrar una cifra indecente, que no voy a nombrar, en fin, yo llego a estas conclusiones.

¿Quién controla a estos ‘profesionales en eventos’? ¿Cómo se adjudica estos contratos? ¿Se valora en esos contratos la experiencia en eventos? ¿Se puede, supuestamente, engañar y salir impune? ¿Cómo puede ser que una institución pública como la Diputación no lo controle? ¿Sabe la Diputación el daño que están haciendo en nuestra ciudad? Especialmente a pequeños empresarios del sector hostelero en Tarragona,

No me extiendo más y reflexionen, especialmente desde la Diputación, que creo es una propiedad pública arrendada a una sociedad con mucho ánimo de lucro y no teniendo en cuenta que propietarios somos todos.

Toni Campaña

(Tarragona)

Carolina Punset i els idiomes

La portaveu de Ciudadanos al País Valencià, Carolina Punset, afirmà amb contundència què «no és cert que el saber no ocupa lloc, no es pot saber de tot» i va apuntar que el castellà és una «aposta de futur» i l’anglès, «l’esperanto del nostre temps» i «abandonar les llengües universals per recuperar una minoritària pot ser molt emotiu, però poc útil per trobar feina». A més, qualificà d’«aldeana» la llengua d’Ausiàs March!

Dictaminar que l’ anglès és l’esperanto del nostre temps és ignorar que precisament l’esperanto es creà per tal d’evitar el predomini d’una llengua sobre les altres . És evident que els nadius on es parla l’anglès tenen l’avantatge de dominar-lo a la perfecció en detriment dels altres, que difícilment podran expressar-se amb la facilitat dels nadius a causa de l’enorme dificultat inherent d’aprendre una llengua que no és la pròpia. Aquest fet comporta una forma de dependència cultural i, fins i tot, pot arribar a l’eliminació de llengües i cultures, com sabem prou bé els habitants dels Països Catalans. Aquesta és, en essència, la causa per la qual es desitja tenir un idioma que, d’una banda, no pertanyi a cap nació i que, d’una altra, sigui el més senzill possible. L’esperanto s’aprèn en poc temps i sense dificultats, al revés del que ocorre amb l’anglès. Sembla evidenciar-se que la portaveu de Ciudadanos -que sembla immune al ridícul i al despropòsit– acolorirà el panorama polític del País Valencià.

Jordi Pausas

(París)