Totes les cartes del dia

La transcendència del catedràtic Luis Yrache,del Martí i Franquès

Hem pogut llegir a l’esquela biogràfica de La Vanguardia la mort, a la seva Saragossa a mitjan juliol, del qui fou el nostre professor de literatura, al batxillerat superior i Preu, al Martí i Franquès.

Cap record tan ajustat com el que Anton Castro dedica al gran traductor de poetes i biògraf de Pessoa, Àngel Crespo, per verbalitzar la transcendència en la nostra formació adolescent del professor Yrache: «Et marquen la vida, t’obren camins, et modulen la sensibilitat, són mestres necessaris i insubornables».

Parlo amb tota sinceritat perquè qui entri al meu pis altafullenc, atapeït de llibres, toparà immediatament amb els cinc volums de la Historia de España y América de Vicens Vives i al seu costat el manual per a 3r de BUP, obra definitiva del professor Luis Yrache, Literaturas e ideologías (siglos XIII al XIX), editat per Librería General de la capital aragonesa.

Precisament, aquest dies en llegia el capítol 4, dedicat especialment al Quijote. Encara estic buscant resposta a la pregunta, que amb el seu únic to col·loquial –sense cap èmfasi– que tant et feia madurar per considerar-te un igual, ens féu a 6è: «¿Cervantes nos quiere mostrar como ejemplar o ridículo el Quijote?». Una pregunta que un llavors solitari militant de PSUC-PCE amb el metòdic i dur catedràtic Pedro Quintero de Física i Química prou que es deuria aplicar...

Dins l’exemplar del manual, per mèrits indiscutibles, figura des la seva publicació en aquest Diari de Tarragona, el dimarts 24 de desembre de 2004, el text del company d’estudis, de vila i d’admiracions, l’advocat i periodista Isidre Virgili i Pons. Amb aquest titular: «Una renovada La plaça del Diamant llegarà a nuestros teatros en 2005», enceta la crònica amb aquest record: «La primera recomendación para leer La plaça del Diamant la recibí, mejor, la recibimos, como ‘lectura no oficial’ los alumnos de Luis Yrache, en aquel histórico edificio [em llagrimegen els ulls, de nostàlgia irrefrenable] de la Rambla Vella. Era a finales de los setenta y tanto en sexto com en Preu Yrache combinaba el programa del Ministerio, Jorge Manrique (sus coblas), Quevedo, Góngora... con comentarios de autores contemporáneos, Cortázar; el teatro independiente, los goliardos; los estrenos de los cines de las ramblas, 2001 Odisea del espacio; o bien las canciones folk del Joaquín Díaz».

Quan va arribar a l’institut de Vilafranca el fill de la tan tarragonina Rosa Gispert, li vaig fer arribar el manual, que em va tornar amb una carta que també arxivo dins de l’obra acadèmica del professor Yrache. «Vàrem tenir l’oportunitat de llegir els diaris d’una altra manera, d’interpretar la literatura des de més d’una òptica i en definitiva d’apreciar el que hi ha al voltant de l’expressió escrita com una forma d’enriquir la vida i la persona».

Manllevo en aquesta carta les paraules d’Anton Castro, d’Isidre Virgili, de Rosa Gispert com a elogi in memoriam a ‘l’Yrache’; perquè ens empeltà un inextingible to culte i compromès: per irradiació de la seva personalitat; inesborrable.

Fonxo Blanc Canyelles

(Altafulla)

El ejemplo de Vila-seca

El consistorio de Vila-seca ha impedido que el municipio se adhiera a la Asociacion de Municipios por la Independencia (AMI)porque su hipotético ‘sí’ dijo su alcalde no representaría la transversalidad de todos los vila-secanos. Josep Poblet, con la abstención de su grupo, Vila-seca en Comú, el PSC y el no de Ciudadanos y PP, ha tenido la responsabilidad de tomar una decisión que choca con la opción que lidera su partido Convergència. Con su postura ha quedado claro que el Sr. Poblet es alcalde no de una parte, sino la de todos los vila-secanos. ¡Enhorabuena!

Sin embargo, otro alcalde de un municipio importante y cercano apoyó el ‘sí’ a la AMI después de rechazarlo cuando gobernaba con el PP. El ‘sí’ de este ‘ejemplar alcalde’ se debió a que la poltrona se podía tambalear con el ‘no’ o la abstención. Con ese ‘sí’ el ‘ejemplar alcalde’ dinamitó la transversalidad de sus ciudadanos, convirtiendo el ‘sí’ más en un concurso de catalanidad que en un criterio de constitucionalidad.

He aquí la diferencia política entre un alcalde y el otro: dignidad, coraje, valentía y responsabilidad de uno, frente a... del otro.

Francisco Santana Campos

(Reus)