Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Serà valent, president Puigdemont?

Celebro el concert «Sota les cunetes. Justícia!» del pròxim 7 de febrer dins el festival Barnasants, de la mateixa manera que vaig celebrar l’acte que reclamava justícia pels crims del Franquisme que va tenir lloc a finals de novembre davant la presó Model i al qual vaig ser convidat com a nét d’un republicà víctima de la dictadura.

El que no celebro és que aquests actes populars i reivindicatius no vagin acompanyats d’una acció decidida per part del nostre govern per tal de posar remei a tants i tants greuges encara oberts derivats de la guerra que va començar enguany farà vuitanta anys.

Si tot queda en cançons compromeses, no anem més enllà de les reivindicacions que en el seu moment va dur a terme la Nova Cançó. Però aleshores hi havia una dictadura opressiva. Avui hi ha uns polítics que ens fan creure que estan sensibilitzats i que omplen les primeres fileres de butaques d’aquests actes però que no mouen gaires fils per solucionar el problema.

Qui promourà que s’obrin les cunetes l’endemà del concert? Qui farà treure la vergonya franquista del mig de l’Ebre al pas per Tortosa? Qui promourà el banc d’ADN? Qui ajudarà els familiars que reclamem els cossos de les víctimes robades i enterrades a la força al Valle de sus Caídos? Qui, senyor Puigdemont i senyora Forcadell? Qui?

Joan Pinyol

(Capellades)

'Say yay'

Esta es la canción que se proclamó vencedora en el concurso televisivo –de entre seis aspirantes–para representar a España en Eurovisión en su 61.ª edición a celebrar en Estocolmo. Y para los que no dominen demasiado el inglés, su traducción viene a ser algo así como... ¡di hurra, grita hurra o chilla hurra! No soy demasiado experto en el tema y esta chica Barei no lo hace mal, pero, francamente, más de lo mismo.

Si cierras los ojos y te limitas a escuchar... salvo los tonos i timbres de voz, parecen todas la misma canción. Hey, hey, hey... yea, yea, yea, dum, dum, dum, wea, wea, wea... siguiendo las huellas del archiconocido La, la, la interpretado por Massiel con letra y música del Dúo Dinámico y que ganó este certamen televisivo el año 1968 celebrado en el memorable Royal Albert Hall de Londres. Que Dios reparta suerte, y, si conseguimos uno de los tres primeros puestos, ya podremos Say yay. Ahora bien, discrepo muy mucho, del sistema de votación empleado. Vale el 30% del plató y del 40% del público externo .pero en lo que no estoy en absoluto de acuerdo es en otorgar un margen del 30% a países extranjeros y a la vez concursantes y rivales (Francia, Irlanda, el Reino Unido y Suecia).

Francamente, yo de ellos votaría la peor canción, peor interpretación y peor presentación. ¿Por qué? Hombre –de Perogrullo–, porque votando a lo mejor corren el riesgo de que una vez en Estocolmo, a la hora de la verdad, si son tan buenas, ganen a sus propios concursantes.

Pau Òdena (Tarragona)

Incapacitat política

Després d’un mes i mig de les eleccions i dues rondes de consultes del rei Felip VI, és tal la incompetència dels nostres polítics, que encara no han aconseguit arribar a un acord per formar govern, i tot per defensar els seus ideals de partit.

Els nacionalistes catalans pactarien només amb els que els donin suport en el seu objectiu separatista, el PP en el seu afany de mantenir-se al govern i, després d’un mandat complicat per les retallades i la corrupció, no troba ningú que li doni suport, i PSOE disputa la presidència a Rajoy, encara que per això ha de pactar amb Podem i IU, cosa poc probable ateses les diferències entre tots dos, i en el centre Ciutadans, que, amb la seva negativa de no donar suport a ningú, amb la seva abstenció inclinarà la balança cap a un costat o un altre, amb la qual cosa arribem a la conclusió que en la millor ocasió després de trenta-vuit anys l’esquerra no es posa d’acord per fer efectiva la ruptura del bipartidisme.

Finalment, ha mostrat la seva incapacitat política durant les consultes amb el rei, on s’han presentat sense haver negociat cap acord amb els diferents partits, una cosa insòlita que ha suposat la pèrdua de molt temps i una mala imatge de país, i és que, senyors polítics, més voluntat i compromís amb els ciutadans, per favor.

Fernando Guerrero Barrio

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También