Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Totes les cartes del dia

Whatsapp

Carta a la Rosa Mari, professora acomiadada fa un any a causa de la seva maternitat

Fa prop d’un any que vas ser acomiadada de l’Institut Domènec i Montaner de Reus. La teva maternitat va fer que t’allunyessis de les aules pràcticament tot el curs 2014-2015. Va ser llavors, i a causa de la teva posició doblement feble de treballadora interina i mare, que et van acomiadar del teu lloc de treball que ocupaves des de feia vuit anys. La fórmula utilitzada va ser la «proposta de no continuïtat», una figura que l’administració s’ha tret de la màniga aprofitant la cobertura que hi dóna la nefasta Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i el seu desplegament posterior.

El teu gran pecat va ser haver pres la decisió de tenir un fill/filla. De ben segur que mai abans havies pensat que la maternitat fos causa de no compliment amb la teva feina. Segur que et vas creure que en el nostre país, Catalunya, hi estaven ben coberts els drets de les dones treballadores. Per això et vas confiar i patapam!, ells, l’Administració i la direcció del centre et van fotre. «Rosa Mari, no reuneixes el perfil», aquest va ser l’eufemisme fatal que et van aplicar.

Però ara tu, que has vist com és el llop, has decidit defensar-te i portar a judici el teu cas. I sense voler, a més de defensar el teu lloc de treball, t’has convertit en el símbol de molts milers de professores i de dones que pateixen la discriminació laboral pel fet de ser dona. T’has convertit en el símbol de milers de treballadores i treballadors de l’ensenyament que callen i acoten el cap perquè la LEC s’ha carregat la gestió democràtica dels centres.

Rosa Maria, fa un any vas perdre el lloc de treball. D’aquí a uns dies tens el judici per recuperar-lo, USTEC·STEs (IAC) et donem tot el suport, com ja te l’hem donat des del primer dia. Pensa que de moment amb la teva acció ja has recuperat la dignitat; ara a continuar fins a recuperar la feina.

Josep Maria Cartanyà Copons

(Portaveu d’USTEC·STEs (IAC) Reus)

Campanya electoral

Ha començat la campanya electoral i crec què és primordial que es procuri amb rigor la llibertat d’expressió a tothom i no es permeti el boicot dels actes de campanya. No es pot anar amb por a un acte públic, perquè s’hi pot presentar ‘algú’ amb un gos amb cara d’enfadat, o ‘alguns’ que intentin boicotejar l’acte.

El respecte per la democràcia ha de ser el punt essencial si volem evitar el joc brut. Ens juguem el futur i no es pot anar contra les normes i les lleis. No es poden guanyar les eleccions amb aquests mètodes. No els sembla? Espero el màxim de seny per part de tots. Tothom ha de ser respectat i les seves idees també.

M. Antònia García

(Barcelona)

Què se n’ha fet, de la moral?

Acabo de veure-ho i quasi no m’ho crec, però sí, és veritat. M’explico.

Fent el tafaner per Internet m’he trobat amb la portada del diari ABC i m’he dit: a veure què diuen els de Madrid. Apa, som-hi! La sorpresa ha estat quan he llegit aquest titular: «Un cartel de la manifestación del orgullo gay en Valencia muestra dos Vírgenes besándose en la boca». Que què?… Però què diuen aquests bojos! Estaran sonats? Doncs no. A sota de la notícia, apareix la foto d’un cartell on es veu la imatge de dues Verges –la dels Desemparats i la de Montserrat– morrejant-se descaradament. Sí, sí, tal com dic! Es llegeix la frase: «Contra la sagrada opressió» i al costat amb lletres majúscules: «Estima com vulguis».

Però com es pot arribar a semblant barbaritat i disbauxa? Com han tingut el valor de provocar tota una comunitat cristiana? Amb la trillada excusa de la llibertat d’expressió i que tothom té dret de pensar, dir i fer el que vulgui, no anem enlloc. I com més corda se’ls doni a aquesta genteta, pitjor. No hi ha dret que la Comunitat Velenciana permeti aquests disbarats per no contrariar el col·lectiu gai-lèsbic i evidentment poder fer-se amb els seus vots.

Per cert, mireu si és gros el que han fet, que la mateixa directiva de la LGTB se n’ha desmarcat i fins i tot no volen saber-ne res.

Pau Òdena

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También