Tremolem

Era una nit plàcida d’estiu. Estava  a la terrassa de casa (un sisè pis a la Pineda), llegint tranquil·lament quan de sobte vaig percebre que la cadira es movia. Em va venir un mareig torbador. «M’hauré de fer mirar la pressió», vaig pensar. Però poc després un altre sotrac va fer plenament perceptible que l’edifici balancejava. La meva primera reacció instintiva va ser apuntalar amb les mans la columna de l’immoble que tenia al darrere, com en aquella escena on Harpo Marx aguanta un gratacels de Manhattan. No hi havia dubte: era un dels terratrèmols provocats per la injecció de gas a la plataforma Castor. Va arribar als 4,3 graus en l’escala de Richter. Viure un terratrèmol provoca una sensació d’impotència i d’indignació. Però encara indigna més tornar a escoltar les declaracions de Florentino Pérez a Jordi Ébole negant que hi hagués cap sisme. I per enrabiar del tot, no té nom que el nyap del Castor l’hagin de pagar els consumidors.