Un any de gràcies

Arriba cap d’any, i és hora de fer balanç. Enguany, no cal ni dir-ho, marcat per la pandèmia, que ens ho ha alterat tot. Un balanç que ha de començar per un record a tota la gent que ens ha deixat per aquest mal, i que són l’efecte més cruel, més dolorós, d’aquest 2020 que acabem. També, però, l’evidència d’una sanitat pública amb uns professionals que han estat capaços d’aguantar l’envestida i de multiplicar esforços perquè ningú quedés desatès. Ens deixen, com a lliçó, la necessitat ineludible, el deure ètic, de reforçar i salvaguardar aquesta sanitat pública. 

Hem comprovat també l’immens esforç del sistema educatiu, que ha estat capaç de començar el curs presencialment, tot i el risc, i mantenir el virus de la Covid a ratlla. Si bé hi ha hagut grups confinats –inevitable– també és cert que s’ha superat el repte amb nota, i això es deu al treball dels milers de professionals, docents i no docents, de les escoles, i al Departament d’Educació i als ajuntaments. Ens n’estem sortint. 

No vull fer un d’aquells balanços que són una llista de realitzacions. No és el que toca, i menys en període preelectoral, però sí que volia remarcar –i agrair, això mai no ho farem prou– l’enorme esforç dels col·lectius professional del món de la salut i del món de l’educació, que han parat el cop, i han estat –són– imprescindibles per a tenir esperança en un futur proper. Tots i totes els ho hem d’agrair, i hem d’estar, també, a l’alçada: no els ho posem difícil amb un comportament irresponsable i insolidari: distància, mans, mascareta. Per respecte. 

Toca també el reconeixement a la moltíssimes iniciatives sortides del món local, de tots colors, a fi de pal·liar els efectes de la crisi. Els ajuntaments, tots, han demostrat un cop més que són a la primera línia, que tenen voluntat i imaginació per respondre. Ens caldrà fer, col·lectivament, una reflexió sobre els mitjans que tenen per fer-ho. I el reconeixement als centenars d’iniciatives ciutadanes de caràcter solidari: acompanyament als avis o als infants, portar menjar a qui té dificultats per a sortir de casa, acollir gent sense sostre... són milers, desenes de milers, els conciutadans i conciutadanes nostres que s’han mogut per ajudar. Això ens ha de reconfortar, perquè ens demostra que som una societat solidària, i també ens ha de fer reflexionar sobre les suplències que haurien de ser més voluntàries que cap altra cosa. 

Balanç de l’any? Que també tenim molts motius per donar gràcies, per estar orgullosos de la mena de gent que som, i que tenim deures col·lectius per a millorar. Gràcies a tots, a totes. Per un millor 2021.

Òscar Peris: Delegat del Govern a Tarragona.