Un país de 'piquiponades'

Adiferència del que va passar l’any 34 quan també fou suspensa la Generalitat i empresonat el president Companys i els seus consellers, el Govern central d’ara no ha posat al capdavant del palau de la plaça de Sant Jaume cap figura visible. Potser han volgut evitar que no passi com al bienni negre, durant el qual la Generalitat va tenir vuit presidents anomenats a dit. De tots aquests virreis, fins al retorn triomfal de Lluís Companys, ha quedat especialment recordat Joan Pich i Pon, però no pas per la seva labor de govern, sinó per les seves pífies lingüístiques, les famoses piquiponades. Pich i Pon tot just sabia firmar i tant aviat podia parlar de la batalla de Waterpolo, com referir-se al conflicte nipojaponès, o mencionar que tenia un nebot sifilític (era col·leccionista de segells), o recomanar que calia prendre’s les coses en petites diòcesis. Una vegada, amb una espasa a la mà, va amollar: «Me siento como un radiador romano». Ell mateix reconegué que «el otro día dije una de órgano». També li atribueixen haver dit que «el peor tirano de la historia fue Tirano de Bergerac». Diuen els seus biògrafs que Pich i Pon «era burro però no tonto». De fet va acumular el major nombre de càrrecs de l’època i es va fer milionari amb l’estraperlo. El seu secret era la «llei de les tres emes: ministració, ministració i ministració».