Una conxorxa política ‘d’ahir, avui i demà’

Per molts esforços que vulguin fer per dissimular que la separació de poders a l’Estat espanyol és una ficció, el subconscient sempre els acaba traint.

20 noviembre 2018 13:30 | Actualizado a 20 noviembre 2018 13:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Per si encara quedava algun dubte de la mort de Montesquieu, ahir el portaveu del Grup Popular en el Senat, Ignacio Cosidó, el va acabar de rematar. En un whatsapp als senadors del seu partit, Cosidó explica que el PP ha aconseguit «controlar» la sala segona del Tribunal Suprem «desde detrás». Aquesta és la Sala del Penal que haurà de jutjar els polítics catalans. També diu Cosidó en el seu missatge al qual ha tingut accés El Español, que el PP ha aconseguit presidir la sala 61, la que té atribucions per il·legalitzar partits polítics. Segons es vanta Cosidó, l’èxit final del PP en aquest repartiment del poder judicial amb el PSOE és haver aconseguit que el jutge conservador Manuel Marchena sigui el president del Consejo General del Poder Judicial. El portaveu del PP va voler arreglar-ho dient que havia emprat un llenguatge poc «afortunat» i que se l’havia malinterpretat. Per molts esforços que vulguin fer per dissimular que la separació de poders a l’Estat espanyol és una ficció, el subconscient sempre els acaba traint. Divendres, l’ABC informava del lliurament del Premio Pelayo a la vicepresidenta del Tribunal Constitucional Encarnación Roca. El rotatiu relatava que el lliurament s’havia fet «en un acto que congregó a parte del poder judicial y político de ayer, de hoy y de mañana». També hi era Manuel Marchena.

 

Comentarios
Multimedia Diari