Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion El Voraviu

Una manera moderna d’entendre’ns

Catalunya i Espanya tenen un conlficte antic i es busquen solucions anacròniques. Cal una política més imaginativa que inventi una nova manera de conviure. Si res és igual que abans, per què ho ha de ser la política?

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Una manera moderna d’entendre’ns

Una manera moderna d’entendre’ns

La lectura del pensament del filòsof coreà Byung-Chul Han, que a casa seva el coneixen, m’ha fet veure que el conflicte entre Espanya i Catalunya és anacrònic. És incomprensible que ben avançat el segle XXI estiguem immersos en un combat medieval. Byung-Chul Han explica al seu llibre La societat del cansament que un dels mals de la societat neoliberal és la seva incapacitat de veure l’altri. Byung-Chul Han posa l’exemple del binge watching (l’afartament de sèries de televisió). La gent només mira constantment allò que li agrada, sense moure’s del mateix de sempre. Mai mira allò que sigui distint. Catalunya i Espanya són dos sistemes tancats en si mateixos que volen imposar l’igual i que exclouen allò que sigui diferent. Byung-Chul Han reclama una política nova i ho relaciona amb Catalunya i Espanya. Per al filòsof coreà, «en la globalització abstracta, que funciona a cops de decret, es dóna un duel entre el ‘no lloc’ i la necessitat de ser d’un lloc concret; l’especial està incòmode i genera desassossec i esclata allò regional». Per resoldre el conflicte, Byung-Chul Han acut a Hegel quan diu que «la veritat és la reconciliació entre allò general i allò particular». Suposo que esperar que la nostra classe política faci un esforç intel·lectual per repensar la manera de relacionar-nos és demanar la lluna en un cove.

Temas

Comentarios

Lea También