Una monumental recerca sobre els ancestres: La casa dels avis

«La vida és més recargolada que les novel.les. I, per tant més inversemblant». És l ‘escriptor Vicenç Villatoro Lamolla qui ho diu al seu últim llibre, ‘La casa dels avis’, una monumental cerca sobre els seus ancestres que completa la trilogia que conforma aquest títol, amb ‘Un home que se’n va’ (2014) i ‘El retorn dels Bassat’ (2016). Identitat i migració els uneixen. Són els grans temes de l’obra de Villatoro, amb neguit que només amb 24 anys i amb ‘Evangeli gris’, ja li va valer el premi Sant Jordi de novel.la.

Després d’haver reconstruït la història de l’avi patern: Vicente Villatoro Porcel, que va deixar el seu poble de Còrdova, Castro del Rio, per anar a viure a Terrassa, ara a ‘La casa dels avis’ ressegueix el rastre vital dels avis materns: Artur Lamolla i Llúcia Vives, un manyà i una nuadora. I ho fa des de la casa familiar de Canet, ara enderrocada, fins a la Terrassa de la guerra. Però també passant per Lleida, Reus, Agramunt, Torà, Montalban, Alcanyís o Argelers. O viatjant fins a Nàpols, a Maratea, d’on ve un avantpassat Vincenzo Lamoglia, i el seu germà Joaquim, que eren calderers, i que fan cap al Priorat, cap a Cornudella del Montsant, el 1833, allà on fan alambins pels aiguardents, i estirats per la producció vinícola. I que va acabar embrancat en la guerra carlina de l’època, fent costat als cristins.

Aquest viatge del parent napolità ens fa entrar de ple en l’ebullició que es vivia a les nostres comarques. I de Tarragona fins a Cornudella, Alforja, Poboleda o Arbolí, Vila-seca, Reus, Falset, Porrera, Alcover o Riudoms veiem el pes econòmic del vi, i amb el batec econòmic, el de les guerres: la del francès aquí, napoleòniques a Itàlia, les carlines, la de Cuba, la d’Àfrica, la civil. Potser com diu Villatoro la guerra és més fàcil de documentar que l’amor i la història d’una família és una història de violències.

Villatoro va presentar aquest dissabte ‘La casa dels avis’ al Castell de Vila-seca, en la programació de Sant Jordi, per tant en un edifici que havia sigut una fassina d’aiguardent de Joan Kies, el cònsul holandès a Barcelona, i que lliga amb aquest napolità que va arribar fins a Cornudella, però és que a més ara al Castell s’hi exposa l’obra fotogràfica d’Agustí Centelles, pioner del fotoperiodisme, amb 145 fotografies (35 d’inèdites) de la guerra civil.

I bona part del llibre de Villatoro explora l’anada a la guerra, voluntari al front d’Aragó a la columna Macià-Companys i a l’exili, al camp d’Argelers i de Bram del seu avi. Una vivència que l’avi no havia explicat mai als seus. A aquell camp de Bram també hi va ser Agustí Centelles, es pot veure a Vila-seca, i es pot llegir al relat de Villatoro. També hi va ser Robert Capa el 19 de Març del 1919. Hi devien coincidir Capa, Centelles i l’avi de Villatoro. ‘La casa dels avis’ també conté moltes fotografies que busquen aquesta petjada vital. Ja sigui en les de Capa, ja sigui en el dietari de Centelles, que a més de retratar també va escriure aquella misèria i dolor. La crueltat de la guerra, l’exili, la presó, la postguerra.

Les cases, la terra. Si els avis són la memòria de la terra, la terra també és la seva memòria, diu Vicenç Villatoro en aquest exercici que seguint la divisió d’Adam Zagajewski a ‘Dues ciutats’, els homes es divideixen en sedentaris, emigrants i els qui no són d’enlloc. Els que moren allà on han nascut, i el que no hi tornen mai.

I la reflexió en clau d’identitat de Villatoro, li fan preguntar-se quan un emigrant deixa de ser emigrant? Quan els seus fills deixen de ser emigrants? Quan es passa – com en el cas dels Lamoglia- de ser una família d’italians a Lleida (o Cornudella) a una família de Lleida (o Cornudella) amb origents italians.

Escriure sobre els avis, una manera d’escriure, i de llegir, sobre els que ens ha passat i passa a nosaltres.
 

Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.