Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Uns Betepocs ben propers

Fins al 12 de juny es pot visitar a l´Escola Llotja de Sant Andreu la mostra sobre aquest grup artístic pioner a la Catalunya de postguerra
Whatsapp

La Nau U de l’Escola Llotja de Sant Andreu, a Barcelona, acull aquests dies una mostra que recupera una de les agrupacions artístiques pioneres a la Catalunya de postguerra. Així, coincidint amb el 240è aniversari de l’Escola Art Llotja, podem apropar-nos a un dels nuclis estudiantils que sorgiren de les aules de Belles Arts durant els anys quaranta a la capital catalana: els Betepocs. Enmig d’aquell ambient gris de repressió, racionament i escassetat, uns joves artistes –alumnes d’uns ensenyaments acadèmics tradicionals– pretenien recuperar l’optimisme personal a partir del treball col·lectiu de la pintura. Així aparegueren els campaments pictòrics, iniciativa que al llarg de vuit edicions portà els seus cavallets a diverses poblacions de la geografia catalana, per tal de poder-hi pintar, dur-hi a terme activitats culturals i conviure durant uns dies.

D’entre els seus membres en trobem de ben propers a les comarques tarragonines, com ens fa evident el comissari de l’exposició, el crític d’art Bernat Puigdollers. Així, Josep Maria Garrut havia passat temporades a prop de Tarragona, al mas de la seva dona; Josep Llenas s’instal·là a viure a Gratallops, al Priorat; i Albert Sangrà anà a viure a Roda de Berà. Així mateix, Oriol Balmes s’ha vinculat amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Llucià Navarro va treballar en nombrosos frescos a l’Espluga de Francolí. També Tomàs Bel i Joaquim Datsira han deixat empremta a la penedesenca Clariana i Emili Colom té obra a Vilanova i la Geltrú.

Bona part dels Betepocs van ser contemporanis a Llotja d’un dels artistes més singulars del Camp de Tarragona, Maties Palau Ferré. Així, si els Betepocs tenien en aquells anys vocació de col·lectivitat, Palau Ferré sempre va preferir la singularitat individual de la creació. D’aquesta manera, són especialment interessants les comptades col·laboracions que el montblanquí féu amb algun dels membres del grup.

Per conèixer més detalls de la postguerra pictòrica i dels campaments artístics, l’exposició es pot visitar fins al proper 12 de juny.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También