Urgeix humilitat, talent i civisme

El planeta Terra té uns 4.600 milions d’anys i l’habiten quasi nou milions d’espècies. La història prova que els animals amb més força bruta tenen menys instint i més risc d’extinció. Un exemple és l’aniquilació de bèsties immenses i poderoses que dominaven terra, mar i aire. Quan va esclatar el gran meteorit a Yucatán (Mèxic), al període cretaci terciari de fa uns 65 milions d’anys, els dinosaures i altres espècies no es van poder adaptar a les noves condicions de vida del planeta i van desaparèixer. L’actual pandèmia hauria de ser una gran lliçó d’humilitat per una espècie humana que en moltes matèries està a les beceroles, i que hauria de substituir la prepotència de les bèsties per instint, talent, intel·ligència i sentit comú. Ben segur que quan es tinguin totes les dades hi haurà prou arguments per exigir canvis.

Les primeres informacions de Xina sobre el coronavirus taxaven en un 1 a 3% els cassos asimptomàtics que podien arribar a contagiar. Avui sabem que els asimptomàtics que podien i encara poden contagiar, arriben a un percentatge del 60%. És a dir, fer test PCR només a qui té símptomes, aïllar cassos positius i fer rastreig de contactes, està molt bé però no es detecta asimptomàtics que continuaran infectant. Encara som enmig de la pandèmia, res ha acabat, i malgrat poder fer una vida quasi normal cal posar les alertes actives per aconseguir una protecció eficaç.

Si l’Organització Mundial de la Salut (OMS) vol continuar existint, ha de tenir prestigi, capacitat de finançament i valentia per crear un grup permanent amb els millors equips internacionals de vigilància epidemiològica. Científics amb talent i reconeguda eficàcia, epidemiòlegs, biòlegs, enginyers, informàtics, internistes, intensivistes, medicina de família, infermeria, farmàcia, implicats en un disseny de sinèrgia on no calgui fer curses per veure qui arriba abans, perquè qui segur guanya és tota la humanitat.

La clàssica frase «no es poden tenir serveis de primera amb sous de tercera» és una veritat com un temple, però no tot són els diners. I si parléssim amb seriositat i rigor de com reformar i millorar estructures obsoletes? I si d’una vegada es prioritza el pressupost d’ensenyament, salut, dependència, recerca, seguretat, justícia, economia, i passa molt per davant d’una despesa militar com si haguéssim de fer guerra, o per obres com alguns aeroports que quan s’inauguren i els promotors han cobrat els tanquen? El president dels Estats Units, Donald Trump, ja està exigint a Alemanya més diners per a l’OTAN, ha retirat finançament a l’OMS, i ves a saber que farà, perquè és possible que torni a guanyar. Seria més racional repartir equitativament el pressupost per tot el món, sense que hi pugui haver només un que mana perquè és qui té la paella de diners pel mànec. Potser és el més fort per terra mar i aire, però potser també és el menys intuïtiu.

Urgeix més humilitat, talent i civisme. Societat i polítics han de fer cas a professionals competents capaços de reestructurar sistemes de gestió que barregen el pitjor del segle XIX i el pitjor del segle XX. De moment, però, a efectes pràctics hem d’afrontar l’estiu implicats en un pacte de civisme individual: cadascú, petits i grans, dones i homes, ha d’assumir el compromís d’aprendre a rentar-se les mans (bé i sovint), usar caretes en espais tancats, respectar les distàncies. Amb aquest esforç conjunt, seguint amb sentit comú els informes dels experts i potenciant l’atenció primària, tothom hi guanyarà perquè podrem evitar una altra onada de igual o pitjor letalitat.

Està demostrat que un infectat, amb símptomes o sense, que assisteix a una festa de gent en espai tancat pot generar un nou brot. De moment, els nous brots es detecten amb rapidesa i es controlen, però no es pot saber què passarà quan els galifardeus incívics no respectin normes.

Qui encara no té ganes de morir, assumirà el repte amb intel·ligència, sentit comú, civisme i solidaritat; el fotut és que hi hauran brètols egoistes que «passaran» de protecció i solidaritat compartida. Probablement actuen així perquè estan afectats per la síndrome de Koro i han d’exhibir transgressions o bestialitats que els facin oblidar uns problemes seus que tenen cura i no ho saben.

Josep Maria Bertran (l’Espluga de Francolí, 1945) resideix a Creixell, és metge titular i metge de família i titular del Comitè Consultiu per a Formació Mèdica del Consell d’Europa.