Veure el món d’una altra manera

El Memorial per la Pau Josep i Liesel connecta Reus amb les causes nobles dels diferents continents, contribuint, en la mesura del possible, a fer-les present, 
a despertar consciències d’aquests valors

FRANCESC MARCO PALAU

Whatsapp
FRANCESC MARCO PALAU

FRANCESC MARCO PALAU

A poques persones els deu encaixar tant el nom d’Ernesto com al darrer premiat del Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal que aquest mes d’octubre s’ha lliurat al Centre de Lectura de Reus. Així, Ernesto Sarabia (Logroño, 1951) ha dedicat la seva vida al que coneixem com a moviments socials, ja sigui des del vessant sindical, veïnal o associatiu.

Preparat per a la logística i amb una oratòria contundent -com vam poder constatar a Reus- Sarabia té una trajectòria vital interessant i combativa. Des de jove i fins avui mateix ha participat de manera directa a tota mena de campanyes i iniciatives amb què s’ha sentit identificat: des de demanar el vot contrari en el referèndum sobre la permanència a l’OTAN de 1982, fins a les protestes contra la guerra de l’Iraq, a inicis dels dos mil, o les Marxes per la Dignitat, que van tenir lloc durant l’anterior crisi financera i econòmica. A l’acte, a més, la periodista Bea Talegón -que intervenia per videoconferència- va recordar la implicació d’Ernesto, des de Madrid, en la defensa del dret a decidir.

D’aquesta manera, Ernesto Sarabia se suma a la llarga llista de premiats amb un Memorial per la Pau que ja arriba a la seva trenta sisena edició. Cal recordar que cada any, a més d’una dotació econòmica, es lliura als guardonats una litografia del cubista Maties Palau Ferré, a qui precisament aquest mes es dedica una exposició a la Sala Fortuny del Centre de Lectura.

Si fem un repàs panoràmic dels premiats, que han estat més de trenta-sis, perquè hi ha hagut anys que el guardó l’han obtingut dues candidatures, veurem com el Comitè de Concessió ha anat reconeixent la tasca a favor de la defensa i foment de la pau, el desarmament, l’ecologia i la fraternitat universal de persones i entitats de perfil divers i complementari. Per la seva heterogeneïtat és difícil establir-hi categories, però a grans trets, podríem agrupar-los en els següents paràmetres:

1Persones referencials. En primer lloc trobaríem persones referencials de casa nostra, que han esmerçat esforços en aquest àmbit: l’economista Arcadi Oliveres, l’activista Àngel Colom, el jesuïta Francesc Xammar, el sociòleg Vicenç Fisas, el missioner Vicenç Ferrer o la urbanista Itziar González. I també persones que han tingut iniciatives socials d’èxit en territoris específics, com el projecte agrícola de Teresa Perpiñà i Carles Jodra al Priorat o la cooperativa tèxtil de mossèn Joan Llort, a les Garrigues.

El darrer premiat al Centre de Lectura aquest octubre ha estat Ernesto Sarabia, que ha dedicat la seva vida al que coneixem com a moviments socials, ja sigui des del vessant sindical, veïnal o associatiu

2Entitats amb vocació social. En segon lloc, podem copsar l’interès del guardó per destacar entitats properes que tenen una vocació social: del setmanari La Directa a Pro activa Open Arms, passant pels Arxivers sense Fronteres o el Seminari d’Educació per la Pau del Tarragonès.

3Iniciatives peninsulars. En tercer lloc, trobem tot un seguit de persones i entitats que han tingut un paper específic en diferents punts de la península, com seria el cas d’Elkarri al País Basc, els objectors del poble navarrès de Lakabe, el Sindicat Andalús de Treballadors i el mateix premiat d’enguany, Ernesto Sarabia, a Madrid.

4Mirada internacional. I, és clar, un dels elements característics del Memorial és el reconeixement a associacions i persones que busquen transformar la societat en diferents punts del món, tot establint un diàleg recíproc entre el nostre present i el context internacional: del Salvador als grans llacs africans, de Nicaragua al Congo, de Guatemala al pròxim orient.

A més del component geogràfic, també podríem classificar-los segons la seva tipologia o objectius, si són respostes puntuals en situacions extremes, si són campanyes de solidaritat, si són intents de canviar aspectes concrets de les nostres vides, si tenen voluntat de continuïtat, etc. Sigui com sigui, el fet és que trobem, doncs, tres dècades i mitja d’una tasca necessària i apassionant, la del Memorial per la Pau, que connecta Reus amb les causes nobles dels diferents continents, contribuint, en la mesura del possible, a fer-les present, a despertar consciències, a més de recordar la figura de Josep i Liesel Vidal, matrimoni que fou un actiu defensor d’aquests valors.

En definitiva, una bona oportunitat per descobrir i reconèixer mirades que veuen el món d’una altra manera.

Temas

  • Punto de vista

Comentarios

Lea También