Opinión La Tribuna

Viure un Nadal amb pandèmia

Josep Maria Bertran Soler

Whatsapp
Viure un Nadal amb pandèmia

Viure un Nadal amb pandèmia

Durant la pandèmia pel coronavirus SARS-Co-V2, m’han fet i em fan patir polítics, tècnics, científics, que expliquen què passa i què hem de fer tant per evitar contagis com per evitar les conseqüències de la Covid-19. Tothom els exigeix transparència informativa i que ens diguin només certeses d’allò del qual encara ningú no sap res del cert. No hi ha setmana que no es divulguin nous descobriments sobre tractaments i vacunes, rebutjant criteris anteriors i sense poder afirmar que els nous seran definitius. Així doncs, l’única veritat és que hi ha molts contagis, molts malalts, moltes morts; i a mitjà i llarg termini, caldrà tractar supervivents amb conseqüències i seqüeles físiques i mentals.

És probable que l’anomenada desescalada provoqui una altra onada de contagis. El coronavirus està molt actiu, les aigües residuals no detecten cap davallada, i cada dia hi ha casos de falsos negatius a testos PCR i d’antígens. En abaixar la guàrdia, com ara pot passar, està demostrat que augmenta el nombre de malalts, augmenten els ingressos a hospitals i a intensius. No és una opinió, és un fet.

He pogut veure com, compassivament, connecten per vídeo de telèfon mòbil malalts greus ingressats a l’UCI amb les seves famílies que no els poden acompanyar per normes de la Covid. També em consta que asimptomàtics continuen contagiant; que els espais tancats és on hi ha més risc de contagi; i que cal ventilar sovint les cases però no en presència de persones grans. Cal ventilar quan no hi ha ningú.

Sembla, doncs, que no és cap disbarat proposar mesures de prevenció en un Nadal pandèmic amb greus factors de risc. És fàcil practicar connexions familiars, cadascú des de casa seva, per a que tots ens puguem veure, però a distància. Les cases es poden guarnir com sempre, amb costums tradicionals com el pessebre o el tió, celebrant el vertader sentit de Nadal i alhora fent tot el possible per no emmalaltir ni contagiar a altres.

Queden molts Nadals per estar junts, però de vida terrenal només en tenim una. És clar que tothom anhela aquestes festes tan casolanes, però crec que calen propostes de sentit comú per a protegir persones grans, persones convalescents, i persones que, potser sense saber-ho, tenen el sistema immunològic (defenses) baix de forma. Per això cal posar imaginació al servei de passar un Nadal meravellós però molt segur. No és cap tonteria. És una responsabilitat cívica i ètica de primer ordre, que beneficia tothom.

Durant aquesta terrible pandèmia, que tantes baixes definitives va produint, hem de menjar i beure el que millor ens va per a la salut, i amb més moderació que mai per no emmalaltir i així ser solidaris amb qui necessita o necessitarà més atenció mèdica, més llits d’hospital i més places d’UCI. Això no ens eximeix, però, que quan tinguem símptomes de malalties que ens semblin importants hem de telefonar al 061. La immediatesa de l’atenció mèdica pot canviar molt el resultat de patologies greus com angines de pit, infarts de miocardi, ictus per accidents vasculars, patologia digestiva, respiratòria i altres. És a dir, escoltar missatges que alerten de més casos de Covid i que els hospitals estan en vies de col·lapse, no vol dir que no ens puguin atendre; al contrari, com més aviat contactem millor.

Deia Josep Pla: «De vegades baixo a ciutat per veure aparadors i saber què no necessito». Genial! Ara, però, el sector de restauració, de cultura, de tendes de tot tipus, fa mesos que tenen pèrdues que els poden fer tancar. Hem d’ajudar-los tant com puguem: comprant algun dia menjar fet per endur, comprant o recollint a casa menjar i roba d’abrigar per donar-ho a Càritas o a Creu Roja. La crisi actual no és individual o d’uns quants, és de tothom. I solucions, com tractaments i vacunes per a la Covid-19, han de ser per a tothom o no tindran l’eficàcia suficient per erradicar la pandèmia.

Escrivint aquest article, trist i dur, penso que serveix per a felicitar aquest Nadal 2020. Per això el dedico a totes les famílies; la meva inclosa. Recordo una anècdota atribuïda a Sir Winston Churchill: una parlamentària no entenia les mesures que proposava i a la rèplica l’atacava cruelment; va acabar el discurs dient: «si vostè fos el meu marit, li posaria verí al te». Ell, ràpid, es va aixecar de l’escó i va replicar: «Si vostè fos la meva esposa, me’l beuria». No recordo si es van felicitar Nadal.

Josep Maria Bertran Soler: Metge de Família. Resideix a Creixell, és metge titular, metge de família i titular del Comitè Consultiu per a Formació Mèdica del Consell d'Europa.

Temas

Comentarios

Lea También