Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

WhatsApp i ensenyament: ús i abús

Al participar en un grup de WhatsApp convé pensar si ens ajuda a millorar l'educació dels nostres fills
Whatsapp

Recentment un congrés d’intel·ligència Emocional ens prevenia sobre els perills de l’ús del WhatsApp en les nostres relacions en tractar-se d’una forma molt pobra de comunicació en comparació amb la conversa presencial.

Es feia servir com a argumentació l’estudi d’Albert Mehrabian que atribueix sols un 7% de la comunicació a les paraules, enfront d’un 30% per al to de la veu i un 55% pel llenguatge no verbal. La conclusió dels experts era que l’ús del WhatsApp estava empobrint les nostres relacions.

L’àmbit educatiu és un dels espais on la utilització ha estat massiva: grups de pares i mares de la classe o de l’equip d’esport extraescolar.

En Espanya les dades apunten a 20 milions d’usuaris amb una freqüència de consulta mitjana de 150 vegades al dia i amb un 76% dels infants d’11 a 14 anys utilitzant-lo habitualment.

Els experts ens assenyalen algunes regles de joc:

- Saber que el número de telèfon, la foto de perfil, l’hora de connexió i la del darrer missatge queden exposats públicament.

- La indicació del doble check que ens informa que el receptor ha llegit un missatge enviat i l’hora pot generar una situació de consulta constant de l’aplicació (sobretot en adolescents).

- Els grups han d’estar formats com a màxim per entre 5 i 10 persones; tenir un objectiu i finalitats concrets i data de caducitat. Un grup nombrós, que no es clausura mai i sense cap objectiu pot ser font de situacions comunicatives conflictives.

En l’àmbit escolar ens podem trobar la utilització del WhatsApp –controlat pels pares– com a substitutiu de l’agenda escolar. Sense adonar-nos que oblidar els deures i haver d’explicar-lo l’endemà als professors és un exercici de maduració positiu per a qualsevol infant.

Una altra reflexió gira al voltant del fet que habitualment tots som crítics davant que la informació que circula per les xarxes socials no estigui contrastada i, en canvi, una altra de les situacions que es donen és la sobredimensió de qualsevol incident de forma descontrolada lligada a la immediatesa i la descontextualització. Això pot convertir un petit succés escolar en un gran drama.

Per descomptat no cal dir quan s’utilitza com a plaça pública per a criticar o jutjar l’actuació de professors, d’altres pares o de l’escola. Els canals de comunicació en un col·legi són variats i poden donar resposta a totes les situacions que ens trobem de forma més satisfactòria.

Els malentesos provocats en equiparar la comunicació que podem tenir prenen un cafè cara a cara amb la comunicació via WhatsApp són freqüents.

La immediatesa i el caràcter virtual d’aquesta comunicació descontextualitzada i amb percepció falsa de privacitat són els perills a considerar.

A l’altra banda els criteris d’ús podrien ser: utilitzar-lo per donar resposta a una necessitat de comunicació concreta (per exemple no per substituir l’agenda o explicar un incident sense disposar d’informació contrastada), durant un temps determinat i amb unes regles de joc concretes (horari en què es difonen els missatges, continguts...) completant així altres canals de comunicació de l’entorn escolar.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También