Tots i totes ho haurem escoltat a casa dels nostres pares, i ells dels nostres avis: quan anem junts i estem units som imparables. En canvi, quan ens dividim i ens barallem, perdem. Així de senzill, i així de clar.
Aquests darrers anys l’Ajuntament de Cambrils havia estat marcat per la inestabilitat, per alcaldes i alguns equips de Govern políticament dèbils i sense les idees clares. I això havia fet perdre parades del tren de les oportunitats. Que no s’atura quan tu vols sinó quan arriba i que, si no el prens tu, el prendrà el teu veí.
Sovint també n’hi ha hagut alguns que semblaven buscar lideratges basats en paraules grandiloqüents però buides de contingut –i, sobretot, que no es traduïen a la realitat–, mentre que d’altres semblaven barallar-se fins i tot amb la seva ombra. I així, és obvi, no es construeix res de bo.
L’estil Clua consisteix a treballar molt i en cridar poc, en batallar les qüestions que són essencials com a poble, en poder parlar amb gairebé tothom i en la humilitat i la determinació
Per això vull destacar el tam-tam que s’escolta a peu de carrer, cada cop més, per Cambrils. L’anomenat ‘estil Clua’, no ‘efecte Clua’ o ‘parèntesi Clua’, no, no: l’estil Clua. En què consisteix aquest denominat estil? En treballar molt i en cridar poc (o gens), en batallar les qüestions que són essencials com a poble, en poder parlar –i pactar– amb gairebé tothom i en la humilitat, però al mateix temps en la determinació sense la qual el lideratge polític no existeix. El bon lideratge polític, vull dir.
I aquest és l’Alfredo Clua, l’alcalde que Cambrils necessitava i que ara té. Un alcalde que demostra que la distinció interessada que volen fer alguns entre el ‘nosaltres’ (és a dir, els cambrilencs i cambrilenques nascuts a Cambrils) i l’‘ells’ (els que ho han fet fora vila), senzillament, no té sentit. No el té perquè com recorda sempre l’Alfredo l’autèntica grandesa de Cambrils no és el que es diu de paraula, sinó el que es demostra amb fets. Fets com ara tenir un alcalde extraordinàriament treballador i, alhora, amb els peus ben assentats a terra. Ambiciós sí, però des del sentit de la realitat i disposat a fer el que calgui –políticament parlant– per fer arribar Cambrils a bon port.
Per això estic convençut que, després de lustres, Cambrils ha trobat a l’alcalde que necessitava, un alcalde, de fet, que demostra cada dia encarnar els valors en els quals creuen la immensa majoria dels cambrilencs i cambrilenques.
N’hi ha alguns, cada cop menys, que diuen amb sorna que «aquest durarà quatre dies». Malgrat que em venen al cap alguns exemples d’aquells que es pensen que són cambrilencs de llinatge, demostren que no han entès res de les lliçons que hi ha gravades als carrers i places de Cambrils. De l’esperit indòmit dels cambrilencs i cambrilenques capaços de qualsevol heroïcitat quan la vida els posa a prova. I parlo tant de la solidaritat que van demostrar, a peu de carrer, durant els anys de la pandèmia de la Covid com dels cambrilencs que en el passat van morir defensant les muralles de la ciutat.
El denominat ‘estil Clua’ és en realitat l’estil de Cambrils, l’ADN cambrilenc. Del Cambrils triomfador que vaig saber valorar i admirar durant els anys que vaig ser alcalde de Tarragona
I és aquest treball, aquest empeny, aquesta determinació que, al mateix temps, defuig de qualsevol sentiment d’autocomplaença el que va guanyant força, aportant saba nova i estenen aquest denominat ‘estil Clua’.
De l’alcalde de Cambrils em quedo amb les primeres paraules que li vaig escoltar un cop va assumir la responsabilitat de liderar el seu poble: «Vull que tots els cambrilencs i cambrilenques tinguin una vida digna, en tots els sentits. M’hi deixaré la pell!, en podeu estar segurs». Aquell dia vaig entendre que el denominat ‘estil Clua’ era en realitat l’estil de Cambrils, l’ADN cambrilenc. Del Cambrils triomfador que vaig saber valorar i admirar durant els anys que vaig ser alcalde de Tarragona.
