Diuen que ja ve Nadal.
-No te n’has adonat? Mira els carrers il·luminats, les botigues amb ornamentació adient, música pels carrers...
-Sí, sí. Ja ho sé. Era una constatació, simplement. Una mena de déjà vu. Com aquell que parla del temps, del canvi climàtic i diu allò «Abans per aquestes dates feia més fred. El temps ha canviat.»
-Ben cert. No fa el fred que feia abans. Per Nadal anàvem ben tapats amb abric, bufanda, gorra i guants... i nevava. I ara hi ha joves que van pràcticament en cos de camisa i amb samarreta, i les noies amb mànigues cisades.
-Potser sí. Ara el que a mi m’interessa és veure com la gent viu el Nadal. Vas pel carrer, mires fesomies i en veus de tan diferents que penses: «I com deu viure el Nadal, aquesta persona». Perquè aparentment tot està estandarditzat que diuen ara, abans en dèiem tallat amb el mateix patró, però no és ben bé tot tal com sembla.
-I què vols fer?
-Trucar unes quantes portes i preguntar sobre aquesta festa. I mirar l’interior de les cases.
Ho fem.
-Truc, truc, truc!
-Qui hi ha?
-Som dos passavolants que volem saber com viviu el Nadal.
-Entreu, entreu. A casa nostra fem el Nadal de tota la vida. Pessebre, tió, Reis, nadales i torrons Vicens. Ah, i la Missa del gall! Sopa de galets per Nadal i canelons per Sant Esteve. I tortell de Reis. Les nits de Nadal i de Cap d’any les passem a casa. És clar que els joves surten. Però naltrus, no. És cosa del jovent. Ja han de parar ment, ja, amb el perill que hi ha a la carretera.
El que diu la dona que ens rep amb el davantal posat no enganya. Tot l’ambient que es respira és tradicional. Em fa pensar en la família retratada en «Quieta nit», conte de Pere Calders, en el qual el Pare Noel no és ben rebut en una casa on els Reis són els que porten els regals als xiquets.
Anem a una altra casa.
-Truc, truc, truc!
-Qui hi ha?
-Som dos passavolants que volem saber com viviu el Nadal.
-Entreu, entreu. A casa nostra fem l’arbre de Nadal i el Pare Noel. La nit Nadal, Nochebuena, tota la família sopem plegats. És una festassa com no n’hi ha d’altra. Cantem villancicos i s’obren els regals que ha portat el Viejo pascuero. Ah!, i la Nochevieja és per viure-la fora de casa. Anem al pavelló d’esports: sopar, cotilló, els dotze grans de raïm, el xampany i a celebrar l’arribada del nou any amb família i amics i tot s’acaba amb una bona ballaruga...
A veure què passarà a la tercera.
-Truc, truc, truc!
-Qui hi ha?
-Som dos passavolants que volem saber com viviu el Nadal.
-Entreu, entreu. A casa nostra ho fem toooot! Som eclèctics i funcionem per acumulació. Pessebre, tió, arbre de Nadal, Pare Noel, Reis. Celebrem tots els àpats forts: nit i dia de Nadal. Nit i dia de Cap d’any i diada de Reis. Fem llista dels regals per no confondre’s: els que caguen el tió, els que el Pare Noel deixa sota l’arbre i els que porten els Reis. Es necessita una bona infraestructura, no es penseu!
Efectivament, la casa està guarnida amb tots els atributs nadalencs del món occidental. Diríem que l’atapeïment dels motius conformen un contínuum amb tocs abarrocats. Seguim el nostre periple.
-Truc, truc, truc!
-Qui hi ha?
-Som dos passavolants que volem saber com viviu el Nadal.
-Entreu, entreu. A casa nostra no celebrem el Nadal. Som laics i agnòstics. Ens estimem més els valors humanistes que no pas els religiosos. Les persones ens hem d’entendre i organitzar a través del pensament filosòfic, de l’art, de la literatura, de la política entesa com el govern de la polis tal com ho pensaven els grecs. És clar que la política està molt espatllada per culpa de la corrupció i dels poders fàctics que hi ha darrere com la banca, les grans multinacionals, els fabricants d’armes i els estats que els sustenten. Ara mateix, amb la guerra que hi ha a l’Àsia Menor (Síria, Iraq, Afganistan...) es justifica l’escalada armamentística... Ei, però també fem festes, eh! El cap d’any no ens el perdem mai!
És evident que hem vist un gir de concepte i de mode de viure. Hi ha més cases per veure.
-Truc, truc, truc!
-Qui hi ha?
-Som dos passavolants que volem saber com viviu el Nadal.
-Entreu, entreu. A casa nostra no celebrem el Nadal perquè tenim una altra creença religiosa. Celebrem el Ramadà (Sawm) o dejuni diürn, de caràcter purificador i de retrobada dels aspectes essencials de la religió.
I ara s’esdevé una transformació en cadena de fesomies, llenguatges i ambients.
-Nosaltres, doncs, celebrem Festa de la Primavera o Any Nou Xinès.
-A casa nostra la Krishna Janmashtami que se celebra a tota l’Índia. Recorda el naixement de Krishna, un avatar del déu Vixnu.
-A casa celebrem la Péssah, la Pasqua jueva, commemora l’alliberament dels israelites de l’esclavatge a Egipte.
-Els budistes estem tot l’any atrafegats buscant el nirvana: absència de mal i de desigs.
I així, anar fent...
Ja al carrer trobem una colla que ens diuen:
-Som cristians. Per Nadal celebrem el naixement de Jesús. Catòlics, protestants i una part d’ortodoxos (grecs, romanesos i búlgars) el festegem el 25 de desembre. Els ortodoxos de Constantinoble i de Rússia, el 7 de gener. És una qüestió de calendari. Els primers segueixen el gregorià, reformat. I els segons, el julià de l’època romana.
-Noi, n’hi ha per triar i remenar.
-I tant!
-I tu, lector, què faràs per les festes de Nadal?
