El món s’ha aturat. Una vegada més la realitat supera la ficció. Ni en els nostres pitjors malsons ens podíem imaginar que un virus desconegut s’entendria com la pólvora per tots els racons del planeta i ens obligués a parar de cop la nostra quotidianitat: deixar de treballar, de passejar, de fer l’aperitiu en un bar i d’evadir-nos als cinemes i teatres.
No sabem quant de temps s’allargarà aquesta situació, però sí que està clar que la crisi sanitària està provocant una gravíssima crisi social i econòmica amb conseqüències encara incalculables que de ben segur seran d’ampli abast i de llarga durada. La pandèmia tindrà efectes desastrosos segons el Banc d’Espanya que pronostica que el producte interior brut espanyol caurà aquest any entre un 6,6% i un 13,6% en funció de la durada del confinament i la taxa d’atur es podria enfilar fins al 21%. Aquest maleït virus està tocant la línia de flotació de la nostra economia quan encara estava remuntant una llarguíssima crisi i ens està afectant a tots, també a sectors amb tant de pes a casa nostra com el turisme i la restauració. Avui posaré el focus en ells.
Pel que fa al potent sector turístic, representa el 12% del PIB català i el 13% de l’ocupació. A Catalunya les reserves turístiques internacionals han caigut un 90% i els allotjaments pràcticament no tenen reserves per a futures arribades. Si a l’estiu encara hi ha mesures de distanciament com anar a la platja per torns, reduir la capacitat dels mitjans de transport per garantir la distància de seguretat i les fronteres entre països estan tancades, no vindran turistes estrangers, es reduiran els viatges de llarga distància i optarem per destinacions de proximitat i l’ús del vehicle privat.
Bars i restaurants demanen la condonació dels lloguers dels locals per evitar plegarDes de les administracions ja s’han pres algunes mesures com una línia d’ajuts directes de la Conselleria d’Empresa amb un pressupost de 2 milions d’euros destinada a les microempreses i professionals del sector turístic i sabeu què? Es van esgotar en 48 hores!
Ben aviat es tornaran a posar en marxa més ajuts però des d’Acave, l’associació catalana d’agències de viatges, avisen que no n’hi ha prou per treure al sector turístic de la ruïna i donen l’any per perdut.
Un altre sector que necessita urgentment liquiditat és el de l’hostaleria. Els hotels porten gairebé dos mesos tancats, van haver de cancel·lar noves entrades de clients i avançar la sortida dels que hi havia instal·lats i ara molts d’ells s’han habilitat per acollir malalts lleus. També cal destacar l’oferiment d’Apartur, l’associació d’apartaments turístics de Barcelona, de cedir gratuïtament pisos pròxims als principals hospitals de la ciutat al personal sanitari. Quan això acabi caldrà recordar aquestes iniciatives solidàries i ajudar, i molt, a un sector prioritari, necessari i imprescindible que amb el seu servei i qualitat ha posat Catalunya en el mapa de destins turístics preferits pels estrangers.
Nostàlgia
El mateix es podria dir del sector de la restauració. Com trobem a faltar sortir a fer l’aperitiu els diumenges, un cafè o una cervesa després de la feina i un sopar amb els amics. A més, la nostra gastronomia és un dels principals atractius pels turistes. Però ara tot això s’ha aturat i els propietaris de bars i restaurants es queixen que no tenen ingressos però sí despeses que han de seguir afrontant amb la persiana baixada com el pagament dels lloguers dels locals.
A la crisi financera es van recuperar bancs, a la crisi actual cal recuperar personesEl Gremi de Restauradors de Barcelona ja ha demanat al govern espanyol una rebaixa o suspensió dels lloguers mentre duri l’estat d’alarma i calcula que sense un pla de rescat específic pel sector, almenys el 25% dels negocis es veuran obligats a plegar.
Cal, doncs, injectar liquiditat de manera urgent al turisme, oci i restauració. No necessiten crèdits, sinó ajuts directes perquè puguin remuntar aquesta situació tan crítica quan tornem a la nostra rutina. Del bon funcionament d’aquests sectors en depenen moltíssims llocs de feina i si a l’anterior crisi financera es van recuperar bancs, en aquesta cal recuperar persones.