'Check-list' per a l'elecció d'escola: quatre històries breus

La implicació parental en l’educació té una influència positiva en el desenvolupa-ment socioemocional i l’èxit acadèmic d’infants i adolescents
 

08 marzo 2021 21:50 | Actualizado a 09 marzo 2021 11:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les properes setmanes es farà la preinscripció per al curs 2021-2022. Per a Educació Infantil segon cicle i Educació Primària del 15 al 24 de març i per a l’Educació Secundària Obligatòria del 17 al 24 de març. Un total de 227.941 famílies d’alumnes d’aquestes etapes d’ensenyament hauran de realitzar la preinscripció (aproximació dades, Estadística d’inici de curs 2020-2021, Gencat).

El Departament d’Educació ha posat en marxa un nou web preinscripcio.gencat.web que permet la preinscripció online i que vol acompanyar les famílies durant aquest procés. Un dels punts recollits al web -sota el títol «Ha arribat l’hora de triar»- presenta diferents criteris que cal tenir en compte. L’estudi de la Fundació Jaume Bofill Les famílies davant l’elecció escolar, el seu document informatiu: 8 orientacions per triar escola o el treball El maldecap de triar escola de la UOC poden ser altres opcions per orientar en l’elecció d’escola.

Voldria proposar diferents idees que ajudin les famílies en el procés d’elecció d’escola. No té cap pretensió de ser exhaustiu, com ja hem comentat no és l’única proposta, ni tan sols segueix cap ordre o priorització. És conseqüència de l’atenció d’una família que volia conèixer l’escola fa uns dies. Per a ells -amb un nadó de només uns mesos que mirava content des de la motxilla del seu pare- començava una aventura que viuran els propers divuit anys.

Suggereixo aquestes breus històries amb l’objectiu d’ajudar a donar resposta a alguns dels seus interrogants. Què hem de tenir en compte a l’escollir l’escola? Què convé preguntar al visitar el centre? Hem de valorar si és el millor col·legi per al nostre fill? O -amb una altra perspectiva- si és el millor col·legi?

1. «Bon dia!». Són les 8.40 h i el Sr. Miguel és a la porta de l’escola rebent cada alumne i cada família. Coneix tant les seves circumstàncies familiars –si l’àvia ha estat malalta- com les seves aficions -si ha guanyat l’Atlètic de Madrid-. El Sr. Miguel és el conserge de l’escola.

El clima escolar, la manera com donen resposta des de Secretaria, el tracte personal a cada alumne és clau en una escola. Moltes vegades un somriure és el millor indicador de qualitat, que les proves PISA no recull, però que habitualment sempre és coherent amb altres indicadors d’un centre.

2. «A les 16 h tenim tutoria online amb el tutor del Joan. Augmentar les oportunitats i situacions de comunicació amb el tutor i amb els professors ens està ajudant molt aquest curs. Poder trucar, enviar un e-mail, fer connexions... i rebre resposta... accessibilitat».

El 12 de març de 2020 es tancaven les escoles i dos dies després s’iniciava un confinament que duraria mesos. La no presencialitat en les escoles va posar en marxa estratègies de treball online que encara estan presents i que ho estaran en el futur. El Departament d’Educació desplegava el Pla d’Educació digital de Catalunya. A més de l’impuls a la competència digital, les dotacions i la formació és necessària l’atenció personal de cada alumne. L’aprenentatge no es realitza individualment, sinó socialment i necessita la interacció i la comunicació.

Trucades, connexions online, e-mails, classes gravades o vídeos i propostes d’activitats, webinars de formació... el seu nombre, la seva freqüència, qualitat i utilitat són ara un bon indicador d’atenció personal i acompanyament.

L’accessibilitat, la disponibilitat, l’atenció i la resposta de professors, de tutors, de l’equip directiu... fa més petita la distància social i més gran l’atenció personal i l’acompanyament.

Aquesta comunicació és clau en la implicació dels pares. La recerca mostra com el paper dels pares té una influència cabdal en el desenvolupament socioemocional i en l’èxit acadèmic dels infants.

3. «Papers... i papereres». Una visita presencial al centre, a la seva web o les seves xarxes és un mitjà per conèixer les seves instal·lacions: aules, zones d’esbarjo, instal·lacions esportives, dotació tecnològica, accessos, entre altres.

Les instal·lacions són un element necessari però no imprescindible. Tan important com les instal·lacions en un centre és la seva cura. En una escola tot educa: recollir un paper de terra, arreglar amb diligència aquells elements que es facin malbé, tolerància zero davant de comportaments incívics. Sentir l’escola com a pròpia -tant alumnes com professors i pares-.

Una escola és un espai que utilitzen un nombre elevat de persones. A diferència d’altres espais públics com ara els parcs d’atraccions o els centres comercials on es procura que sigui visible que hi ha un personal destinat a la seva neteja, en una escola és important -és educatiu- que tots participem en aquesta cura.

4. «La Marta vol estudiar el Grau d’Enginyeria de Sistemes i Telecomunicacions a la URV i la nota de tall el 2020 va ser 11,132». Finalment una de les finalitats d’un centre escolar és l’ensenyament.

Els indicadors que il·lustren el nivell de l’ensenyament d’una escola són variats: resultats en les competències bàsiques de 6è de Primària i de 4t d’ESO; posició en la llista per mitjanes de les notes de les PAU dels centres de Catalunya; alumnes amb competència B1, B2, C1... en llengua anglesa (acreditats per l’Escola Oficial d’Idiomes, per la Universitat de Cambridge o per la d’Oxford) o accés dels alumnes a la seva primera opció de titulació universitària... entre altres.

Una bona fotografia és el percentatge d’alumnes que assoleixen el Graduat en ESO o els que finalitzen Batxillerat i aproven les PAU per poder accedir a un grau universitari o a un CFG mitjà o superior.

Gerardo Meneses: Director Institució Tarragona Col·legi Turó.

Comentarios
Multimedia Diari