La digestió del procés independentista ha fet que visquéssim un viatge en el temps. En una nit hem tornat a finals del segle passat. Els resultats electorals del 28-M recuperen el vell mapa polític, amb el PSC i Convergència al capdavant, amb una ERC més afeblida, y com si Ciutadans no hagués existit mai. Amb una novetat, això sí, molt preocupant: l’entrada de l’extrema dreta a importants consistoris de Catalunya, començant per Barcelona.
El Procés ho va canviar tot. I el seu final torna a posar en el seu lloc dinàmiques polítiques que havien estat hegemòniques abans que una part molt considerable de la societat catalana abraces el somni de la independència. Ara, nombrosos independentistes, decebuts, s’han quedat a casa i ho han pagat amb escreix ERC i la CUP, mentre que Junts s’ha salvat perquè ha onejat la bandera de Convergència, amb Xavier Trias com a símbol.
A Barcelona, les eleccions es van plantejar com un plebiscit al voltant de la figura de l’alcaldessa. Tots contra Ada Colau. Ha estat Xavier Trias el que millor ha capitalitzat aquesta oposició, fet que l’ha situat com a candidat més votat. Tot i això, l’escenari polític resta obert perquè ara entraran en joc molts interessos que van més enllà de Barcelona. Es recuperarà la sociovergència, com en l’actual govern de la Diputació? O es ressuscitarà un tripartit format per PSC, Comuns i ERC, amb Jaume Collboni d’alcalde? Aquest serà el gran dilema dels socialistes, elegir entre Xavier Tries, guanyador en vots, o el seu candidat, guanyador en el bloc d’esquerres.
Ara, nombrosos independentistes, decebuts, s’han quedat a casa i ho han pagat amb escreix ERC i la CUP
En tot cas, la profunda transformació de la ciutat que ha liderat Ada Colau no continuarà endavant. Barcelona és avui una ciutat més conservadora que ahir. El projecte polític que s’havia convertit en un referent internacional de progrés en polítiques públiques, en lluita contra la contaminació, amb aposta pels espais verds... ha estat qüestionat a les urnes. És com si vuit anys després de trencar motlles, la ciutat hagi decidit posar el fre de mà.
La nit electoral també ha demostrat, una vegada més, que en les eleccions municipals el factor personal del candidat pesa molt. Per això no valen anàlisis generals sense filar prim ciutat per ciutat. Un exemple. Dues poblacions veïnes de l’àrea metropolitana de Barcelona. A Santa Coloma de Gramenet continuarà la majoria absoluta de la socialista Núria Parlón. I a Badalona, García Albiol, el polític que va fer campanyes dignes de Vox quan aquest partit encara no existia, tindrà també la majoria. Temps complexos.
És aviat per treure conclusions, però penso que es consolida l’existència d’un ‘trumpisme patri’ amb dues cares: el PP i Vox
I a la resta d’Espanya? És aviat per treure conclusions, però penso que es consolida l’existència d’un ‘trumpisme patri’ amb dues cares: el Partit Popular i Vox. Donald Trump ja no és president dels Estats Units, però el ‘trumpisme’ segueix ben viu i adopta múltiples formes. En el fons, és la manera de donar un nom contemporani als fenòmens polítics que van del populisme a la ultradreta, una versió moderna de pulsions molt antigues. Quan Díaz Ayuso va fregar la majoria absoluta a les eleccions del 4 de maig del 2021 a la Comunitat de Madrid va emblanquinar a Vox i va situar el ‘trumpisme’ a l’epicentre polític del país. Ara n’estem experimentant els efectes tel·lúrics a tot Espanya.
En què consisteix el ‘trumpisme patri’? En explotar electoralment el nacionalisme espanyol davant del Govern de coalició dels dos grans corrents de l’esquerra (PSOE i Podemos) i que, a més, ha arribat al poder amb el suport de la coneguda com a Espanya plural, des d’Esquerra Republicana de Catalunya, Bildu o el Partit Nacionalista Basc, fins a Terol Existeix o els regionalistes canaris.
La gran diferència és que mentre Donald Trump va tenir l’oposició de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, el ‘trumpisme patri’ compta amb bona part del poder mediàtic, especialment el de les dues grans cadenes de televisió privada. La batalla per les generals acaba de començar i serà sense treva.
