Descosint des del sud la bandera europea de Macron

No és el que els liberals europeus havien pensat com a cartell de campanya per augmentar els escons al Parlament Europeu: un pacte amb la nova ultradreta espanyola destrueix la bandera europea teixida per Macron davant Le Pen. 

És cert que el president de França ja no va deixar-se veure per Madrid amb Albert Rivera aquest novembre al congrés del Partit Lliberal Europeu, en què, a diferència del que els populars van celebrar a la ciutat finlandesa de Hèlsinki, pràcticament no hi va assistir cap president o cap de govern. 

Macron, el belga Charles Michel o l’holandés Mark Rutte tenien ja els seus dubtes sobre el que representa Ciutadans. Tots tres han fet diverses reunions per impulsar l’equip dels liberals però cap no va viatjar a Madrid. 

El president francès hi va enviar una delegada, Astrid Panosyan, responsable d’acció internacional, i ella va ser l’encarregada de confirmar que La Republique en Marché volia anar a les europees d’aquest 2019 en coalició amb les forces liberals per constituir un gran grup al Parlament Europeu, un grup en què Ciutadans era l’altra gran esperança per a l’augment. 

Els liberals volen quedar-se els vots que, segons les enquestes, podrien perdre els socialistes i avançar posicions per recuperar almenys la tercera posició del Parlament, cedida al grup dels conservadors, aprofitant que el seu pal de paller, els conservadors britànics, escindits del Partit Popular Europeu l’any 2009, marxen definitivament de l’escena europea si el Brexit es compleix. 

L’objectiu estratègic no és tan diferent del que pot tenir Ciutadans en l’àmbit espanyol: avançar posicions és el que tot partit vol per arribar al control de les institucions. Però el problema és saber què dóna rendiment i, de moment, a Brussel·les s’han quedat muts amb el joc andalús de Ciutadans. 

«Ens havia promès que no hi hauria pacte», assegura en privat un dirigent del grup parlamentari europeu, mentre diuen que el president de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) pressiona per obtenir arguments convincents que li permetin donar la cara el dia 7 d’aquest gener quan es reuneixi el grup parlamentari si algú demana explicacions internes. 

Les externes ja han començat a deixar-se sentir: «Estimat Verhofstadt, estic d’acord amb tu, la ultradreta és una amenaça per a Europa; estic segur que coherentment no permetràs que ningú del teu grup pugui fer a Andalusia pactes amb els de Vox», li ha dit recordant-li les seves posicions l’eurodiputat verd Floren Marcellesi. 

Verhofstadt, el president del grup parlamentari, és un ex-primer ministre belga rebutjat pels britànics com a president de la Comissió pel seu parlar directe i les seves conviccions federals, un liberal flamenc, expert com molts polítics belgues en coalicions impossibles, que va incorporar al grup Ciutadans i l’antiga UPyD, malgrat l’oposició dels nacionalistes bascos del PNB i dels catalans del PDeCAT, membres amb més antiguitat però anul·lats pel pes dels sis escons que sumaven les dues formacions. 

El cert és que per fer més gran el grup, Verhofstadt va intentar fins i tot fer entrar els eurodiputats italians del Moviment 5 Estrelles, però aquí una revolta interna va obligar-lo a fer marxa enrere. 

Ara, els qui el coneixen diuen que aspira a presidir el Parlament Europeu i que per això necessita tenir un grup fort. I això vol dir un grup amb molts diputats, objectiu que per a Ciutadans era important i ho és tot i que ningú sap ja en aquests moments si el podran passejar per París i Brussel·les dins de la foto de progrés que volien pintar per a la campanya. 

Aquest problema, abans de començar el recompte i les negociacions per partir-se el poder, els obliga a definir si el seu model inclou també pactes amb els qui volen destruir la Unió Europea dels drets.

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.