El país real de les Remeis

La Remei és d’aquelles persones que han fet gran aquest país. Generosa, solidària, sempre disposada a ajudar. Com tantes persones, la Remei va rebre de ple l’impacte de la crisi econòmica de 2008. Ja fa temps va esgotar l’ajuda extraordinària dels 426 euros mensuals. Des d’aleshores viu sense ingressos econòmics regulars estables: «Em vaig quedar a zero, però a zero total» 

Té una filla que l’ajuda com i quan pot, «però amb tres fills i treballant en precari ja té prou per ajudar-me a mi.» La Remei ha hagut de retallar despesa, literalment, de tot arreu i ha intentat trobar treball del que fos. «Però amb 56 anys i problemes de salut ningú en vol saber res». 

La Remei no entén com els polítics de la dreta i l’extrema dreta critiquen l’entrada en vigor de l’ingrés mínim. «M’agradaria veure’ls a ells vivint com visc jo, a veure com s’ho farien», diu.

Les seves paraules mereixen ser escoltades. Són una veu que ens recorda una realitat sovint invisible als grans relats polítics grandiloqüents que ens parlen de la puresa de la pàtria. 

Poso aquest exemple, un entre mil, perquè il·lustra a la perfecció el que suposa l’aprovació per part del Govern progressista del president Pedro Sánchez de l’ingrés mínim vital, la nova prestació social que ha d’assegurar que les Remeis d’aquest país tinguin garantits els recursos econòmics necessaris per viure amb la dignitat material que es mereixen. En parlo també perquè s’entengui que als i les socialistes no ens motiven les grans manifestacions amb banderes gegants o amb les masses uniformades amb colors. No volem la confrontació que anhela el senyor Puigdemont, ni compartim els insults i les desqualificacions que ens arriben de la dreta. No considerem que aquells que, legítimament, no estan d’acord amb nosaltres siguin «feixistes» o «colpistes», objecte del menyspreu universal. 

Tan sols ens interessa la política que és capaç de sumar en positiu, de donar respostes i solucions reals als problemes reals de la ciutadania. La que resol problemes, no la que sacseja greuges per mantenir-se en el poder. Com ha dit el president Pedro Sánchez, un país lliure no es pot permetre conviure amb situacions de pobresa com la que pateix la Remei. No esteu soles i sols. Aquest Govern no deixarà ningú enrere, ni permetrà que cap família quedi abandonada. 

No és una ajuda dictada des de la caritat, és la justícia social que reivindica el socialisme democràtic. Per tant, aquest ingrés mínim vital té com a objectiu garantir un nivell d’ingressos que evitin situacions de pobresa. 

Aquesta és la senda que seguirem tota la legislatura, amb accions ràpides i eficaces. Perquè això és la política, la política social amb P majúscula, que només té sentit si dóna una resposta real a les necessitats reals del país. I el país autèntic són les Remeis que el conformen, no la simbologia patriòtica que tant s’empra per atiar la confrontació.