L’enginyer català Ignasi Pascual Anglada va advertir que la tria de l’ample ibèric (1,668 metres o sis peus castellans) per als ferrocarrils espanyols era un error. Fou titllat de «mal espanyol i il·lús». Anys després, Francesc Cambó, quan era ministre de Foment d’Alfons XIII, va firmar un decret per construir amb ample europeu, però mai no es va fer. A les acaballes del franquisme, Fabià Estapé va proposar el ferrocarril d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Potbou amb ample europeu. Es va començar pel Madrid-Sevilla. Hores d’ara l’aberració més descomunal és que les dues ciutats més importants del país, després de Madrid, no estan connectades per alta velocitat. És més, per anar de Barcelona a València encara cal passar per un tram de 44 quilòmetres de via única d’ample ibèric. I mentre, els 935 milions d’euros de fons europeus destinats al Corredor Mediterrani, els ha desviat al túnel Atocha-Chamartín. Carai amb el peu castellà!
El peu castellà
L'ample ibèric del ferrocarril espanyol es va establir amb peus castellans. La mateixa mesura que fan anar ara al Corredor Mediterrani.
19 mayo 2017 16:23 |
Actualizado a 24 diciembre 2019 23:00
Se lee en
minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este
enlace.
Comparte en:
Temas:
Comentarios