El peu castellà

L'ample ibèric del ferrocarril espanyol es va establir amb peus castellans. La mateixa mesura que fan anar ara al Corredor Mediterrani.

19 mayo 2017 16:23 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’enginyer català Ignasi Pascual Anglada va advertir que la tria de l’ample ibèric (1,668  metres o sis peus castellans) per als ferrocarrils espanyols era un error. Fou titllat de «mal espanyol i il·lús». Anys després, Francesc Cambó, quan era ministre de Foment d’Alfons XIII, va firmar un decret per construir amb ample europeu, però mai no es va fer. A les acaballes del franquisme, Fabià Estapé va proposar el ferrocarril d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Potbou amb ample europeu. Es va començar pel Madrid-Sevilla. Hores d’ara l’aberració més descomunal és que les dues ciutats més importants del país, després de Madrid, no estan connectades per alta velocitat. És més, per anar de Barcelona a València encara cal passar per un tram de 44 quilòmetres de via única d’ample ibèric. I mentre, els 935 milions d’euros de fons europeus destinats al Corredor Mediterrani, els ha desviat al túnel Atocha-Chamartín. Carai amb el peu castellà!

Comentarios
Multimedia Diari