El Senat en temps del doctor Bertran

He tingut una llarga i agradable conversa amb el doctor Josep M. Bertran, el qual, a més de president del Col·legi de Metges de Tarragona, membre de la Junta Permanent del Consell Coordinador de Formació Mèdica de Catalunya i membre del Comitè Consultor del Consell d’Europa, també va ser senador. El càrrec de senador ha adquirit en les últimes hores una rellevància inusitada a causa que ha de ser el Senat qui autoritzi el Govern central a l’aplicació del terrible article 155 de la Constitució. Els senadors tenien fins ara una imatge de canonges desvaguerats. I quan la figura del senador cobra rellevància és per un afer molt ingrat. Però resulta que el Senat també ha servit per fer coses molt positives. M’explica el doctor Bertran com van impulsar des del Senat la modificació de la llei que limitava l’ús de la morfina per a pacients terminals a les instal·lacions hospitalàries. Aquesta substància no podia ser administrada com a pal·liatiu als malalts moribunds que estaven a la seva llar. Un acord del nostre metge de l’Espluga amb el llavors també senador Rodríguez Zapatero va canviar aquella norma injusta. La utilitat de les cambres i senats no la dóna el parament institucional. La dóna la vàlua de les persones.