El sexe com a instrument de poder

A mesura que la societat ha avançat en igualtat i llibertat, les víctimes d’abusos sexuals han tingut força per denunciar-ho. Els casos més espantosos són els abusos en el si d’institucions eclesiàstiques. L’altre àmbit on l’extorsió sexual ha estat habitual ha estat en el món de l’espectacle. L’últim cas ha enfangat Plácido Domingo. «Com li dius que no a Déu?», ha relatat una de les nou dones que van sucumbir a les pressions libidinoses del tenor. Des de sempre el poderós ha abusat del dèbil. També en qüestions de sexe. És més, el sexe ha estat la forma de fer patent l’explotació. A l’antiga Roma, l’home era educat en la bisexualitat perquè el seu domini anés més enllà de la dona. Els romans sodomitzaven els esclaus i els enemics derrotats «no per plaer, sinó per poder», explica la historiadora Eva Cantarella. A l’edat mitjana el senyor feudal tenia el dret de cuixa sobre les dones dels seus vassalls. També les dones poderoses han emprat el sexe per avisar qui mana. Astorat es va quedar Lluís XIV, el rei Sol, en veure que la reina Maria Teresa d’Àustria havia tingut una filla de pell negra. El gest del duc de Beaufort de regalar a la sobirana un esclau pigmeu, batejat amb el nom de Nabo, no va ser una bona idea. O sí. A la cort van fer córrer que, durant l’embaràs, la reina havia menjat moltes olives negres. El pigmeu, callat.