Jordi Pujol es referia sempre a la modèlica convivència i al respecte a la pluralitat identitària que hi havia a Catalunya, fruit en bona part del catalanisme social que sempre va rebutjar els nacionalismes, com «el tresor».
amentablement alguns dels seus fills polítics han obviat el que significava aquest «tresor» amb el resultat catastròfic per a tots coneguts. En fi...
Però avui jo vull parlar-vos d’un altre tresor, d’un tresor en majúscules, un dels veritables tresors d’aquest país: del nostre model de sanitat pública, bastit durant els darrers 40 anys amb molts esforços i amb el finançament dels governs socialistes i progressistes. Aquest tresor, fixeu-vos bé, és el que ara ens està salvant que les conseqüències del Covid-19 siguin devastadores.
Hem hagut de passar per aquesta crisi perquè alguns valorin en la seva justa mesura la importància de la sanitat pública al nostre país. Una sanitat, i uns professionals que hi treballen, que han patit en carn pròpia les retallades dels governs conservadors, a Barcelona i Madrid, dels darrers deu anys. A Catalunya en aquesta dècada en què alguns atiaven el «xoc de trens» i alimentaven la confrontació, els recursos que la Generalitat destinava al Departament de Salut s’han retallat un 40%. Tan sols el primer any del Govern Mas es van reduir 1.000 milions d’euros (1.000 milions!) al pressupost de Salut, mentre no es tocava –al contrari, en alguns casos s’incrementaven– les subvencions destinades a campanyes publicitàries del Govern.
No serveix de res lamentar el passat, però sí que serveix evitar que determinats errors es tornin a produir. Per això tots i totes, també la dreta i els nacionalistes, hem de ser conscients que la sanitat pública d’aquest país és sagrada. Ningú no la pot posar en perill ni tornar-la a debilitar amb retallades milionàries. Gràcies a aquest model sanitari se salven vides, així de clar. Per què, si no, sortim al balcó a aplaudir cada vespre a les vuit?
Per això el primer punt plantejat pel president Pedro Sánchez en la necessària tasca de reconstrucció social i econòmica que haurien d’assumir tots els partits és, precisament, la salvaguarda d’aquest model sanitari d’èxit i dels magnífics i valents professionals que hi treballen. Aquest és el tresor que hem de preservar i millorar entre tots.
Què vol dir això per als i les socialistes? Ras i curt, la màxima qualitat assistencial i l’equitat justa en l’accés de les prestacions, d’un model públic i universal, ha de ser irrenunciable. La sostenibilitat ha d’estar garantida en tot moment, amb inversions consignades als pressupostos que ens permetin reduir els temps d’espera actualment vigents a Catalunya i recuperar les polítiques socials i sanitàries integrades que s’han vist escapçades durant la darrera dècada. És preocupant que la dreta no expliqui com es pot mantenir aquesta qualitat assistencial retallant impostos a tort i a dret. És preocupant que determinats dirigents independentistes, en lloc d’assumir les seves responsabilitats, es dediquin a inventar-se paradoxals conspiracions cabalístiques amb el nombre de mascaretes per seguir alimentant el victimisme. Als i les socialistes no ens interessa la confrontació permanent i estèril que tant sembla agradar a alguns. Creiem que l’exigència del moment no demana eslògans buits de continguts, sinó propostes valentes com les que ha fet el president Pedro Sánchez. Nosaltres, en podeu estar segurs, defensarem a capa i espasa la sanitat pública d’aquest país sabent que aquest és el millor homenatge que podem fer als herois i heroïnes que s’estan deixant la pell als hospitals i als centres d’atenció primària per salvar vides. Perquè aquest és, realment, el tresor de la nostra societat, aquesta és la bandera que tothom pot compartir, i aquesta és la pàtria –entesa com a voluntat de ser col·lectiva– que ens uneix a tots i totes en la nostra humanitat. Defensem el tresor perquè sigmirnifica defensar la salut de les persones.