Opinión

Creado:

Actualizado:

Sigui el repartiment dels menors immigrants, sigui el finançament, sigui el traspàs de competències, siguin les pintures de Sixena, tot troba adeptes si es tracta de repartir llenya contra la pèrfida Catalonia. En el cas de les pintures del monestir aragonès hi ha un fet afegit que converteix en estèril l’argumentari tècnic del MNAC per desaconsellar el trasllat dels murals. Sixena té un «valor simbòlic per als aragonesos». Un article firmat per sis catedràtics de la Universitat de Saragossa, publicat a Heraldo de Aragón, afirma: «La restitución de las pinturas forma parte de un anhelo comunitario y de un compromiso institucional que compromete a todas las personas e instituciones aragonesas y españolas».

Més endavant, els catedràtics reclamen que «Sijena necesita convertirlo en un bien cultural que explique nuestra historia, que contribuya a construir nuestra identidad y a desarrollar el territorio en el que se localiza, y que sirva para estrechar lazos con nuestros vecinos y visitantes, revalidando el carácter europeo con que fue definida su poética. Este es el verdadero y profundo sentido que debe tener el patrimonio cultural».

És evident que contra els «valors simbòlics», els «anhels comunitaris», la «construcció de la identitat territorial» i la «poètica» no tenen res a fer els arguments tècnics del MNAC. Val a dir que els catedràtics reclamen que cal continuar amb les tasques de restauració del monestir. Entre altres coses han de decidir on posaran les pintures. Però això no és poètica. És prosaica

tracking