Un país de 'tontos'

Ha mort Alfonso Ussía, un dels periodistes i escriptors més recalcitrants de la dreta profunda d'Espanya, Fins a darrera hora no ha deixat d'escriure. L'havien fet fora o havia marxat de tots els mitjans on havia treballat, fins i tot de La Razón, un diari que anava com un guant a la ideologia d'Ussía. Però el net de Muñoz Seca no es casava ni amb els seus correligionaris. L'últim mitjà a acollir-lo va ser El Debate en versió digital, on Ussia escrivia la secció diària Cosas que pasan. Com l'ha definit Bieitio Rubido, Ussía era «un insobornable y libérrimo analista de la actualidad y de la realidad, que son dos conceptos distintos». Va arribar a tenir milers de lectors, reconeixia Bieitio, entre els quals m'hi comptava, malgrat estar als antípodes del seu pensament ideològic i d'estar absolutament en contra de les bajanades que arribava a escriure. Però el punyeter tenia una gràcia que es feia llegidora. Pertanyia a la colla dels Jaime Campmany, Antonio Mingote i Luis María Anson, anticatalans obstinats i retrògrads sublims. Diran que tinc el garganxó molt ample per empassar les columnes del Larra de la Transició, com l'ha definit l'alcalde de la Corunya, Francisco Vázquez. Formo part de l'espècie de lectors que els agrada llegir coses que els indignen. Som llegidors masoquistes. En una de les últimes columnes, quan ja presagiava la mort, Ussía va escriure: «Dios ha llenado España de tontos. Somos el país con más tontos del mundo, y los gobernantes más tontos del mundo, y somos tan tontos, que todavía no nos hemos apercibido de ello. Yo estoy con un pie fuera de esta vida. Lo siento por ti, que aquí te quedas».